 |
|
|
|
|
| Des de
fa més de quinze anys, en diversos països desenvolupats amb
greus dificultats en els seus proveïments hidràulics s'ha produït
un viu debat sobre els criteris i els
mètodes que s'han d'aplicar per als recursos d'aigua.
Aquest debat ha posat de manifest els límits físics, econòmics
i ecològics dels enfocaments
hidrològics tradicionals -basats en l'ampliació
indefinida de l'oferta mitjançant el desenvolupament
dels sistemes de captació, regulació,
conducció i distribució- i ha obert pas a una nova
política hidràulica centrada en la
gestió de la demanda i la conservació de l'aigua.
La sobreexplotació de les aigües subterrànies a Cocentaina i Muro, que ha esgotat fonts i naixements, privant del reg zones d'horta, és la conseqüència clara d'un model insostenible de gestió de l'aigua. Però també pot ser una bona oportunitat per a promoure en la nostra societat el debat sobre la gestió de l'aigua, única manera de trencar amb la inèrcia que ens aboca a continuar degradant els nostres aqüífers. Altra cara de la gestió hidràulica tradicional és la concepció dels rius com a mers canals i no com a ecosistemes vius. Així ens trobem amb el projecte de canalització i urbanització d'un tram del riu Riquer a Alcoi, elaborat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Si es du a terme, aquesta obra tindrà unes conseqüències ecològiques altament negatives i irreversibles, a més de posar en perill importants mostres del nostre patrimoni arqueològic industrial. El tram del riu afectat, malgrat la degradació de les seues riberes, té grans possibilitats de recuperació mitjançant tècniques del que s'ha anomenat enginyeria biològica, la qual utilitza els coneixements biològics sobre el funcionament dels ecosistemes i prima els criteris biològics enfront dels plantejaments exclusivament enginyerils. D'aquesta manera és possible compaginar la protecció de les riberes amb la recuperació de l'ecosistema fluvial, a més amb uns costos econòmics considerablement menors a altre tipus d'obres "dures", cada volta més qüestionades tant pel seu greu impacte ambiental com per la seua ineficàcia. |
Divendres 24 de setembre, 20 h
Presentació de les jornades
Conferència: "Cap a una nova cultura de l'aigua"
A càrrec de Carlos Arribas, de la Colla Ecologista d'Alacant-Ecologistes en Acció, que va haver de substituir a Pedro Arrojo, professor titular del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa i membre de Coagret (Coordinadora d'Afectats per Grans Embassaments i Transvassaments).
| 1a part: Ús i gestió sostenible de l'aigua |
Dissabte 25 de setembre, 10 h
1a ponència: "Programes integrats de gestió de la demanda d'aigua"
A càrrec d'Antonio Estevan, consultor ambiental, autor de nombrosos treballs sobre sostenibilitat i, especialment, sobre programes integrats de gestió de la demanda d'aigua.
2a ponència: La sobreexplotació i la contaminació de les aigües subterrànies. Mesures de prevenció
A càrrec de Rafael Montblanch, geòleg, membre de GEOSCAN, SCVL (Enginyeria Geològica i Geologia Ambiental).
3a ponència: La contaminació de les aigües en la indústria tèxtil. Experiències de producció neta
A càrrec d'Eduard Martínez
Hidalgo, llicenciat en Farmàcia (Univ. de Barcelona), Tècnic
de l'Aigua (Univ. Politècnica de Catalunya), membre de la Junta
de Sanejament, Dpt. de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Dimecres 29 de setembre, 20 h
Taula redona: Gestió de l'aigua i indústria tèxtil a les comarques de l'Alcoià i el Comtat
Participants convidats:
| 2a part: Restauració de rius i riberes |
Dissabte 2 d'octubre, 10 h
1a ponència: Rius per a la vida
A càrrec de Narcís Prat, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona.
2a ponència: La restauració de rius i riberes: principis bàsics, alternatives i tècniques
A càrrec de Guido Schmidt, Enginyer en Paisatgisme i Planificació Ambiental; responsable de zones humides de WWF/Adena.
Taula redona: El riu Riquer d'Alcoi: restauració o urbanització?
Participants convidats:
Diumenge 3 d'octubre, 9,30 h
Excursió guiada pels rius d'Alcoi
Acompanyats per Manuel Cerdà (historiador de la Universitat de València), Ramon Molina (historiador) i Jordi Silvestre (biòleg, coautor del llibret Els rius mediterranis. Un exemple d'ecosistemes continentals).
Eixida des de la plaça de la Constitució (la "Rosaleda")