Els rierols, rambles, barrancs i rius són els camins que l’aigua recorre per a arribar a la mar. Aquestos camins de l’aigua són els territoris que ofereixen una major diversitat d’hàbitats des de les fontetes de les serres fins a la vora de la mar; torrents, rambles, barrancs, rius i llacunes tramen el territori, constituint una ampla xarxa d’autopistes per a la vida silvestre. Formen part del paisatge natural i cultural dels nostres pobles. Són els llocs més canviants i dinàmics del territori.  En ells, de forma més manifesta, la inestabilitat general del territori és la seua pròpia essència, i tot, absolutament tot empenyorament humà pel seu control, manca de fonament i està destinat al fracàs. Les obres hidràuliques als llits són sempre efímeres, sols duren el temps en què l’aparent normalitat es manifesta. Quan la natura s’expressa amb xicotetes variacions, l’obra hidràulica s’empoqueix per a donar pas a la vida. A aquestes manifestacions de la natura, la finalitat última de les quals és regenerar i vitalitzar el territori, els humans, i especialment els tecnòcrates, anomenen catàstrofes naturals. 
  
El Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat Valenciana s’han proposat al territori Valencià no deixar en pau cap d’aquestos camins de l’aigua; sobre els mateixos sobrevola l’amenaça del FORMIGONAT. 
  
Les Confederacions Hidrogràfiques, depenents del Ministeri de Medi Ambient, són les responsables de mantenir els llits en condicions òptimes per a la circulació de l’aigua; per tant, les responsables d’impedir accions sobre aquestos llits (ocupacions per obres públiques o privades, abocaments industrials o particulars...), les quals dificulten la seua funció. 
  
És l’abandonament a què les Confederacions Hidrogràfiques estan sotmetent els barrancs i rius el que després justifica els projectes de canalització. 
  
Però que no ens duguen a engany: LES CANALITZACIONS NO IMPEDEIXEN INUNDACIONS. Les conseqüències de l’incompliment de la seua responsabilitat de conservació dels llits, són la seua excusa per a omplir butxaques de grans empreses constructores amb macroprojectes multimilionaris, pagats amb diners públics de tots i totes. És per tot açò que  
  
EXIGIM DELS PODERS PÚBLICS RESPONSABLES: 

La retirada de tots els projectes de canalització dels barrancs, rius i rambles del territori valencià, així com d’altres infrastructures hidràuliques que danyen els nostres ecosistemes (preses...),  utilitzant els diners públics disponibles per a la restauració ecològica i paisatgística del llits (que garantesca el seu funcionament hidrològic natural i la pervivència dels hàbitats i de les poblacions silvestres implicades), així com per a la restitució dels terrenys i ocupacions il·legals patides pels mateixos.

Torrent, 16 de setembre de 2000