Els rius
d'Alcoi
El riu Serpis o d'Alcoi, com tants
altres, no té un naixement únic sinó que resulta
de la confluència d'una nodrida xàrcia d'aigüeres,
regalls, barrancs i rierols que drenen les aigües de la foia de
Polop i de la Canal d'Alcoi, entre les ombries del Carrascal de la Font
Roja i les solanes de Mariola
El riu
Serpis, un riu menut amb a penes 75 quilòmetres, és el
riu per excel.lència de la Safor, el Comtat i l'Alcoià,
en el cor de les comarques centrals del País Valencià.
Tot i que hui dia se'l coneix amb el nom de Serpis, al llarg de sis
segles (des de la colonització catalana de les nostres terres,
en el segle XIII, fins el segle XIX en què va fer fortuna el nom
de Serpis) se l'ha anomenat generalment riu d'Alcoi; i, encara abans
els nostres avantpassats islàmics el conegueren amb el nom de
riu Blanc.
Simplificant molt, podem dir que el riu Serpis o riu d'Alcoi naix de la
confluència dels rius Molinar i Riquer; aquest, el Riquer,
és el resultat de la unió dels rius Polop i Barxell.

El riu Molinar, a més de l'aigua del seu potent brollador, baixa
les aigües de pluja del pla de la Sarga a través del
barranc de la Batalla. El naixement del Molinar, que actualment es
troba regulat, dóna lloc a un petit rierol (sec durant llargs
períodes) que avança, profundament encaixat en les
margues miocenes, per la partida que rep el significatiu nom de les
Solsides, per ajuntar-se, poc després, amb el Riquer i formar el
Serpis. El difícil conreu de les seues ribes i el cabal
relativament important va ser determinant per a la instal.lació,
ja en època musulmana, de diversos molins fariners. Des del
segle XIV es produeix la progressiva conversió de molins en
batans i posteriorment en molins de paper, fins que el Molinar
esdevé un important nucli fabril, basat en l'aprofitament de
l'energia de l'aigua, que representa un magnífic exemple
d'arqueologia industrial.
El riu Riquer, que dóna nom a la partida alcoiana del mateix
nom, naix de la fusió dels rius Polop i Barxell a l'altura de la
masia de la Mesquita, prop de la font del Quinzet; travessa Batoi,
passa per baix dels ponts de Fernando Reig i de Maria Cristina i
travessa la subpartida de Tints, on està documentada la
presència d'indústries del tint des del
començament del segle XV (tot i que s'ompli de nous tints a
partir del segle XVII, per assolir la seua època de major
esplendor en el XIX). En eixa subpartida rep les aigües
mariolenques del rierol Uixola i, abans de passar sota l'antic pont de
Cocentaina, a Alcassares, i unir-se després al Molinar per a
formar el riu Serpis o d'Alcoi, rep les aigües del rierol
Benissaidó.

El riu Polop naix en la punta sud-oest de la partida rural que du el
mateix nom, en la zona del mas del Troncal, a partir de la unió
de dos fils d'aigua: el que baixa del mas de l'Alquerieta i el del
barranc de l'Aigüeta Amarga. Aquest riu menut forma els tolls
anomenats Els Canalons, en la partida de les Llacunes, travessa el
paratge conegut com a Racó de Sant Bonaventura i segueix per
baix del pont de les Set Llunes fins a unir-se amb el Barxell.
El Barxell pròpiament dit naix com una pura continuació
del barranc de Bocairent, artèria principal dels barrancs i
barrancons que arrepleguen les aigües de les nombroses fonts de
bona part de l'interior i la solana de la
serra de Mariola.
A conseqüència de l'extracció de les seues
aigües per al proveïment urbà d'Alcoi, el llit del riu
està sec fins la font dels Patos, des d'on, normalment, porta
aigua. El Barxell continua avall per la zona del Molí
Payà, forma -en anys de pluges abundants- l'anomenat "xorro"
d'El Salt, passa per la Glorieta del Salt i s'uneix finalment al riu
Polop, a l'altura de la masia de la Mesquita, prop de la font del
Quinzet.
Fonts utilitzades:
- Ricard Bañó i Armiñana.- "Manual de la
història d'Alcoi".- Ed. Misèria i Companyia, Alcoi, 1999.
- J.R.
Nebot, J. Torró, C.M. Mansanet i A. Martínez.-
"L'Alcoià i el Comtat. Guia natural, històrica i
cultural".- Ed. Joyería y Relojería Nebot, Alcoi, 1993.
- Joan Pellicer i Bataller.- "De la Mariola a la Mar. Viatge pel riu Serpis".- Ed. Col.lectiu de Mestres de la Safor, Bellreguard, 1997.
Colla Ecologista La Carrasca -
Ecologistes en Acció d'Alcoi
[La
Carrasca-Ecologistes en Acció]
[Ecologistes
en Acció PV]
[Confed.
estatal d'Ecologistes en Acció]