El riu Serpis, un riu menut amb a penes 75 quilòmetres, és el riu per excel.lència de la Safor, el Comtat i l'Alcoià, en el cor de les comarques centrals del País Valencià.

Tot i que hui dia se'l coneix amb el nom de Serpis, al llarg de sis segles (des de la colonització catalana de les nostres terres, en el segle XIII, fins el segle XIX en què va fer fortuna el nom de Serpis) se l'ha anomenat generalment riu d'Alcoi; i, encara abans els nostres avantpassats islàmics el conegueren amb el nom de riu Blanc.

Simplificant molt, podem dir que el riu Serpis o riu d'Alcoi naix de la confluència dels rius Molinar i Riquer; aquest, el Riquer, és el resultat de la unió dels rius Polop i Barxell.

El riu Molinar, a més de l'aigua del seu potent brollador, baixa les aigües de pluja del pla de la Sarga a través del barranc de la Batalla. El naixement del Molinar, que actualment es troba regulat, dóna lloc a un petit rierol (sec durant llargs períodes) que avança, profundament encaixat en les margues miocenes, per la partida que rep el significatiu nom de les Solsides, per ajuntar-se, poc després, amb el Riquer i formar el Serpis. El difícil conreu de les seues ribes i el cabal relativament important va ser determinant per a la instal.lació, ja en època musulmana, de diversos molins fariners. Des del segle XIV es produeix la progressiva conversió de molins en batans i posteriorment en molins de paper, fins que el Molinar esdevé un important nucli fabril, basat en l'aprofitament de l'energia de l'aigua, que representa un magnífic exemple d'arqueologia industrial.

El riu Riquer, que dóna nom a la partida alcoiana del mateix nom, naix de la fusió dels rius Polop i Barxell a l'altura de la masia de la Mesquita, prop de la font del Quinzet; travessa Batoi, passa per baix dels ponts de Fernando Reig i de Maria Cristina i travessa la subpartida de Tints, on està documentada la presència d'indústries del tint des del començament del segle XV (tot i que s'ompli de nous tints a partir del segle XVII, per assolir la seua època de major esplendor en el XIX). En eixa subpartida rep les aigües mariolenques del rierol Uixola i, abans de passar sota l'antic pont de Cocentaina, a Alcassares, i unir-se després al Molinar per a formar el riu Serpis o d'Alcoi, rep les aigües del rierol Benissaidó.

El riu Polop naix en la punta sud-oest de la partida rural que du el mateix nom, en la zona del mas del Troncal, a partir de la unió de dos fils d'aigua: el que baixa del mas de l'Alquerieta i el del barranc de l'Aigüeta Amarga. Aquest riu menut forma els tolls anomenats Els Canalons, en la partida de les Llacunes, travessa el paratge conegut com a Racó de Sant Bonaventura i segueix per baix del pont de les Set Llunes fins a unir-se amb el Barxell.

El Barxell pròpiament dit naix com una pura continuació del barranc de Bocairent, artèria principal dels barrancs i barrancons que arrepleguen les aigües de les nombroses fonts de bona part de l'interior i la solana de la serra de Mariola. A conseqüència de l'extracció de les seues aigües per al proveïment urbà d'Alcoi, el llit del riu està sec fins la font dels Patos, des d'on, normalment, porta aigua. El Barxell continua avall per la zona del Molí Payà, forma -en anys de pluges abundants- l'anomenat "xorro" d'El Salt, passa per la Glorieta del Salt i s'uneix finalment al riu Polop, a l'altura de la masia de la Mesquita, prop de la font del Quinzet.



Fonts utilitzades:

- Ricard Bañó i Armiñana.- "Manual de la història d'Alcoi".- Ed. Misèria i Companyia, Alcoi, 1999.
 
-  J.R. Nebot, J. Torró, C.M. Mansanet i A. Martínez.- "L'Alcoià i el Comtat. Guia natural, històrica i cultural".- Ed. Joyería y Relojería Nebot, Alcoi, 1993.
-  Joan Pellicer i Bataller.- "De la Mariola a la Mar. Viatge pel riu Serpis".- Ed. Col.lectiu de Mestres de la Safor, Bellreguard, 1997.
 

Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció d'Alcoi

[La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]