ARTICLE D'OPINIÓ   16/octubre/2000
EL PROJECTE DEL RIU
Empar Devesa Grau
(Colla Ecologista “La Carrasca")
 
Per iniciar de forma positiva diré que amb la Confederació Hidrogràfica del Xuquer (CHX) coincidisc que el riu necessita una intervenció, però en cap cas la que ells proposen. Continuar amb l’augment de la qualitat de l’aigua, eliminar els abocaments incontrolats, millorar la xarxa de clavegueres per evitar fugues i utilitzar elements naturals per a la millora del llit i l’estabilitat de les vessants serien alguns del exemples d’intervenció conservadora d’aquest espai; però el projecte de canalització del riu Riquer, com el seu nom indica, és una canalització del riu i no una recuperació, a pesar que a hores d’ara el projecte ha patit considerables modificacions com a consequència de la pressió social de diverses organitzacions alcoianes, així com pels informes de la Gerència de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi.
 
Tenint en compte que el projecte va ser presentat com la gran oportunitat de tornar a mirar cap al riu, cal puntualitzar que aquest projecte de canalització, a pesar de les modificacions, no té cap respecte per l’espai natural ni cap criteri conservador (com a molt, el que s’ha aconseguit gràcies a les pressions abans esmentades). De l'extensió del projecte podem destacar dues parts fonamentals: l’entubament en dos trams del riu i el llit de formigó. Vull incidir que des del primer moment la CHX va presentar el projecte com “intocable”, afirmant que l’execució del projecte en la seua totalitat era imprescindible per a garantir el compliment dels tres objectius fonamentals: el risc d’inundació, l’estabilitat de les vessants i la recuperació del centre d’Alcoi.
 
Pel que fa a l’entubament de dos trams, aquest ha sigut suprimit en el nou avantprojecte, la qual cosa demostra que alguns del seus criteris no responen a necessitats reals; sembla, més bé, que el projecte és una finalitat en si mateixa, a la qual després se li ha hagut de buscar justificacions.
 
Pel que fa al llit de formigó, la sensibilitat mediambiental de la Confederació ha estat més limitada; m'explique: en el nou avantprojecte es manté el llit de formigó, però es proposa perforar-lo i s’afirma que així serà possible la recuperació de la vegetació natural. Aquesta afirmació considere que és tan sols una possibilitat i no una garantia; per tant, no puc més que sospitar que allò que és “intocable” en aquest projecte és, per damunt de tot, la necessitat d’utilitzar formigó en tota la seua extensió. Si tenim en compte que un riu és un ecosistema complex, que manté relacions amb l’espai que l'envolta, per a la qual cosa necessita mantindre la seua permeabilitat, ¿per què hem d’impermeabilitzar-lo amb formigó i després foradar-lo per a intentar recuperar la impermeabilitat que li hem llevat?.
 
Considere que si la CHX haguera tingut més rigor en l’elaboració d’aquest projecte segurament el formigó s’utilitzaria només en aquells punts del riu on l’encaixonament o la dificultat del seu curs no permetera cap altra opció. Però no ha sigut així: ha continuat mantenint el formigó en el llit del riu en tot el tram afectat per aquest projecte, i ha “solucionat” el problema afirmant gratuïtament que la perforació és suficient per a recuperar la vegetació natural.
 
Per a finalitzar, cal dir que als Estats Units, país del qual es copien molts models (encara que possiblement no els millors), fa ja temps que s’estan invertint diners per a eliminar antigues canalitzacions i recuperar els rius mitjançant intervencions amb tècniques de bioenginyeria. Amb aquestes tècniques les recuperacions del rius es fan amb elements naturals i sempre respectant el riu com a ecosistema, així com mantenint el seu equilibri de permeabilitat i vegetació específica. Aquestes tècniques, a més de permetre que les intervencions siguen sostenibles (ja que el riu fa la seua faena i no es precisa a penes intervenció humana), milloren l’aspecte paisatgístic, element fonamental quan els rius formen part de l’espai urbà.
 
L’Ajuntament d’Alcoi encara té l’oportunitat d’aconseguir la modificació d’un projecte obsolet i d’evitar així que el riu Riquer passe a ser una séquia que en el futur necessitaria d’una inversió molt més gran per a tonar-la al seu estat natural.