ARTICLE
D'OPINIÓ 16/octubre/2000
EL PROJECTE DEL
RIU
Empar
Devesa Grau
(Colla
Ecologista “La Carrasca")
Per iniciar de forma positiva diré que amb la Confederació
Hidrogràfica del Xuquer (CHX) coincidisc que el riu necessita una
intervenció, però en cap cas la que ells proposen. Continuar
amb l’augment de la qualitat de l’aigua, eliminar els abocaments incontrolats,
millorar la xarxa de clavegueres per evitar fugues i utilitzar elements
naturals per a la millora del llit i l’estabilitat de les vessants serien
alguns del exemples d’intervenció conservadora d’aquest espai; però
el projecte de canalització del riu Riquer, com el seu nom indica,
és una canalització del riu i no una recuperació,
a pesar que a hores d’ara el projecte ha patit considerables modificacions
com a consequència de la pressió social de diverses organitzacions
alcoianes, així com pels informes de la Gerència de Medi
Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi.
Tenint en compte que el projecte va ser presentat com la gran oportunitat
de tornar a mirar cap al riu, cal puntualitzar que aquest projecte de canalització,
a pesar de les modificacions, no té cap respecte per l’espai natural
ni cap criteri conservador (com a molt, el que s’ha aconseguit gràcies
a les pressions abans esmentades). De l'extensió del projecte podem
destacar dues parts fonamentals: l’entubament en dos trams del riu i el
llit de formigó. Vull incidir que des del primer moment la CHX va
presentar el projecte com “intocable”, afirmant que l’execució del
projecte en la seua totalitat era imprescindible per a garantir el compliment
dels tres objectius fonamentals: el risc d’inundació, l’estabilitat
de les vessants i la recuperació del centre d’Alcoi.
Pel que fa a l’entubament de dos trams, aquest ha sigut suprimit en
el nou avantprojecte, la qual cosa demostra que alguns del seus criteris
no responen a necessitats reals; sembla, més bé, que el projecte
és una finalitat en si mateixa, a la qual després se li ha
hagut de buscar justificacions.
Pel que fa al llit de formigó, la sensibilitat mediambiental
de la Confederació ha estat més limitada; m'explique: en
el nou avantprojecte es manté el llit de formigó, però
es proposa perforar-lo i s’afirma que així serà possible
la recuperació de la vegetació natural. Aquesta afirmació
considere que és tan sols una possibilitat i no una garantia; per
tant, no puc més que sospitar que allò que és “intocable”
en aquest projecte és, per damunt de tot, la necessitat d’utilitzar
formigó en tota la seua extensió. Si tenim en compte que
un riu és un ecosistema complex, que manté relacions amb
l’espai que l'envolta, per a la qual cosa necessita mantindre la seua permeabilitat,
¿per què hem d’impermeabilitzar-lo amb formigó i després
foradar-lo per a intentar recuperar la impermeabilitat que li hem llevat?.
Considere que si la CHX haguera tingut més rigor en l’elaboració
d’aquest projecte segurament el formigó s’utilitzaria només
en aquells punts del riu on l’encaixonament o la dificultat del seu curs
no permetera cap altra opció. Però no ha sigut així:
ha continuat mantenint el formigó en el llit del riu en tot el tram
afectat per aquest projecte, i ha “solucionat” el problema afirmant gratuïtament
que la perforació és suficient per a recuperar la vegetació
natural.
Per a finalitzar, cal dir que als Estats Units, país del qual
es copien molts models (encara que possiblement no els millors), fa ja
temps que s’estan invertint diners per a eliminar antigues canalitzacions
i recuperar els rius mitjançant intervencions amb tècniques
de bioenginyeria. Amb aquestes tècniques les recuperacions del rius
es fan amb elements naturals i sempre respectant el riu com a ecosistema,
així com mantenint el seu equilibri de permeabilitat i vegetació
específica. Aquestes tècniques, a més de permetre
que les intervencions siguen sostenibles (ja que el riu fa la seua faena
i no es precisa a penes intervenció humana), milloren l’aspecte
paisatgístic, element fonamental quan els rius formen part de l’espai
urbà.
L’Ajuntament d’Alcoi encara té l’oportunitat d’aconseguir la
modificació d’un projecte obsolet i d’evitar així que el
riu Riquer passe a ser una séquia que en el futur necessitaria d’una
inversió molt més gran per a tonar-la al seu estat natural.