CONTRA EL DESENVOLUPAMENT   Entrevista a Ramón Fernández Durán    Ramón Fernández Durán és membre d'Ecologistes en Acció-Madrid i del Moviment Contra l'Europa de Maastricht i la Globalització Econòmica. Ha publicat els llibres "La explosión del Desorden. La metrópoli como espacio de la crisis global" (1993) i "Contra la Europa del capital i la globalización económica" (1996). També és coautor, entre d'altres, de "Desarrollo, pobreza y medio ambiente" (1994) i de "FMI, Banco Mundial y GATT. 50 años bastan. El libro del Foro Alternativo" (1995).    Recentment ha participat en les III Trobades per la Solidaritat d'Alcoi, convidat per la Colla Ecologista "La Carrasca", amb una xarrada "Contra el desenvolupament",  un títol, si més no, desconcertant, sobretot tenint en compte que el lema de les trobades era "per la pau i el desenvolupament". Però és que per a Ramón Fernández Durán el desenvolupament amaga la imposició del model occidental a costa dels pobles que s'han considerat "subdesenvolupats". Un model que necessita créixer sense parar en un planeta, el nostre, que no és infinit. En el balanç dels 50 anys de l'era del desenvolupament, ell inclou l'augment de les desigualtats i la irrupció de la crisi ecològica. Parla de més de 1.500 milions de persones en la pobresa absoluta, de la desaparició de les classes mitjanes als països del Sud, de l'augment de l'atur i de la precarietat en el Nord, de l'esgotament dels recursos no renovables, del canvi climàtic... D'un sistema que, en definitiva, ell considera abocat al col.lapse.

    Després de 50 anys parlant de desenvolupament, m'agradaria que feres un poc de balanç del resultat, tant social com ecològic. Si et sembla, comencem pels aspectes socials.
 
Bé, després de 50 anys de desenvolupament, segons les dades de les mateixes Nacions Unides,  la diferència de renda entre el Nord i el Sud s'ha aguditzat encara molt més que l'existent al principi. I, també, al mateix temps que s'ha incrementat la producció mundial i que això no ha significat una major creació d'ocupació laboral, sinó molt al contrari, hi ha més de 1.500 milions de persones excloses absolutament d'aquest model a escala planetària, en la pobresa absoluta. Així mateix, gran part de les poblacions del Tercer Món es troben en una situació d'altra precarietat i, a més a més, les polítiques del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial en els últims anys han ocasionat, a través dels plans d'ajust estructural, que el poc que hi havia de classes mitjanes als països del Sud porte camí de desaparéixer, cosa que no vol dir que no hi haja una porció mínima d'aquestes societats vivint en la més gran abundància.
 
Pel que fa al Nord, es pot dir que el balanç ha sigut també molt desigual al llarg d'aquest temps. Durant una primera etapa sí que va provocar plena ocupació, però en els últims 25 anys el que ocorre és que cada volta hi ha més atur i més precarietat, és a dir, que ni tan sols el creixement econòmic en el Nord aconsegueix de mantenir l'ocupació.
 
Un creixement econòmic que, pel que expliques, no crea ocupació però que sí que origina greus problemes ambientals.
 
Sí. Aquest enorme creixement econòmic cada dia demanda més recursos naturals de tota mena, especialment combustibles fòssils. És també un model que genera cada volta més residus i més contaminació. Estem recorrent a uns recursos no renovables que s'esgotaran en un termini més o menys limitat de temps, en concret els combustibles fòssils, i això provoca al seu torn, com a conseqüència de la cada volta major necessitat energètica del model, més emissions de tot tipus, per exemple, de gasos d'efecte hivernacle, una de les causes del canvi climàtic, que és un dels majors problemes ecològics en el planeta, a banda, com ja he dit, de l'esgotament creixent dels recursos no renovables.
 
Què s'amaga darrere del desenvolupament?
 
Jo crec que darrere del desenvolupament -que s'ha denominat de moltes maneres: modernització, etc.- el que hi ha és, d'una banda, el que algú ha arribat a definir com una occidentalització del món, exportar a tot el planeta el model occidental, que no és exportar-lo, sinó que el model occidental, per a mantenir-se, necessita exportar-se, necessita, per dir-ho així, dominar el conjunt del planeta. Es tracta d'un model que necessita créixer i acumular contínuament, per això ha hagut de projectar-se sobre el conjunt del planeta, encara que d'una manera molt desigual, perquè és un centre el que funciona gràcies a una perifèria, que depén totalment del centre. Ho podríem simplificar dient que darrere d'un concepte així de desenvolupament es troba la necessitat del creixement continu.
 
Ara es parla molt de la Ronda del Mil.lenni. Què és i què ens hi juguem?
 
La Ronda del Mil.lenni és una nova ronda de negociacions al si de l'OMC (l'Organització Mundial del Comerç), que és una prolongació del que abans es denominaven els acords del GATT. El que intenta l'OMC amb aquesta nova ronda de negociacions és crear un marc econòmic internacional que siga absolutament favorable als interessos de les grans empreses transnacionals, que són les que operen en els mercats mundials. És a dir, que no hi haja cap tipus de restriccions estatals o mediambientals o socials (laborals, etc.) al seu funcionament a escala mundial i, també, crear eixes condicions per al capital financer especulatiu, perquè puga desplaçar-se lliurement sense cap tipus de trava. El funcionament d'un model així, en benefici d'aquestos grans actors econòmics privats, aniria en detriment de la societat, en el sentit que un model d'aquesta naturalesa està provocant unes diferències més grans de renda, que ja hem esmentat abans, i també va en contra del medi ambient.
 
Aquest model, com que afavoreix cada volta més el que s'anomena el lliure comerç mundial, necessita o provoca una enorme quantitat de transport motoritzat, al qual se li dóna resposta amb major nombre d'autopistes, d'autovies, de trens, etc. per al transport de les mercaderies, atés que cada volta se separa més la distància entre el productor i el consumidor. Això significa al mateix temps un creixent consum d'energia que no es tradueix, ho torne a dir, en creació de llocs de treball. Això, al seu torn, també provocarà l'agreujament de l'efecte hivernacle i del consegüent canvi climàtic que hem comentat adés.
 
Contra el desenvolupament i a favor de...
 
A favor de la diversitat. Crec que l'actual model de creixement és probable que col.lapse abans o després per diferents raons, una podria ser una crisi financera internacional, però altra són els distints límits que barren el seu camí. Aquest model no té una viabilitat en el mitjà i llarg termini, encara que potser sí que en té en el curt, tot i que genere les tremendes contradiccions que comentàvem, però més tard o més d'hora aquest model farà fallida, col.lapsarà. Això serà d'una manera global o ho serà parcialment, de fet ja està co.lapsant en molts llocs del món, i aleshores caldrà reconstruir un nou model, poc a poc, amb les tremendes paradoxes i els grans problemes que implica actuar sobre un model de les característiques de l'actual. Crec que caldrà reconstruir les economies locals i regionals i reduir el comerç mundial solament al que siga més o menys necessari. Això significarà també una ruralització de l'activitat econòmica i tal volta un menor creixement de les ciutats, cosa que comportaria uns menors desequilibris regionals.
 
Text: Júlia Moltó.
Article publicat en el núm. 14 de la revista IMATGES (febrer de 2000)