Al.legacions de La Carrasca-Ecologistes en Acció al PATRICOVA

El passat 29/març/2001 es va publicar en el DOGV la Resolució de 12 de març de 2001, de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual se sotmetia a informació pública el Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Mitjançant Resolució de 10 de maig de 2001, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, es prorrogà el període d'informació pública d'aquest Pla fins al dia 30 de setembre de 2001.

El PATRICOVA preveu la realització al País Valencià de 64 actuacions de restauració hidrologicoforestal i 153 actuacions estructurals (canalitzacions, dics, derivacions de cabals, millores de drenatge), les quals comportarien la generació de forts impactes ambientals negatius, derivats sobretot de la destrucció i eliminació dels ecosistemes fluvials.

AL.LEGACIONS AL "PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D'INUNDACIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA" (PATRICOVA):

AL.LEGACIONS DE LA COLLA ECOLOGISTA LA CARRASCA-ECOLOGISTES EN ACCIÓ

AL.LEGACIONS D'ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ

AL.LEGACIONS DE LA COLLA ECOLOGISTA LA CARRASCA-ECOLOGISTES EN ACCIÓ AL "PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D'INUNDACIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA" (PATRICOVA), PRESENTADES A LA DIRECCIÓ GENERAL D'URBANISME I ORDENACIÓ TERRITORIAL EL 25/SETEMBRE/2001

1. Els projectes de canalització (actuacions estructurals) dels rius entren en contradicció amb la filosofia metodològica proposada en el PATRICOVA.

Segons la metodologia del PATRICOVA, les actuacions estructurals suposen la generació de forts impactes negatius en el terreny mediambiental. Així mateix, aquest projecte assenyala que ja en els anys vuitanta s’incorporen una sèrie de factors nous, com son la protecció de l'ecosistema fluvial, l’adquisició de propietats, la recolocació d'usos i l'estratègia d’assegurament d’una relació sostenible amb el medi ambient.

Per contra, moltes de les actuacions no tenen en compte la metodologia assenyalada abans. Les actuacions estructurals consistixen en la seua majoria en la canalització de rius i barrancs, produint-se una destrucció i eliminació de l’ecosistema fluvial, la qual cosa és absolutament contrària a la sostenibilitat que proposa.

Considerem que existixen alternatives sostenibles i menys impactants per a millorar l'estat dels rius i que complixen millor els objectius d'estabilització de les riberes . Per això apostem perquè es promoguen projectes de restauració de rius i riberes amb tècniques de bioenginyeria.

A partir del coneixement de la dinàmica dels rius i dels seus valors mediambientals, es poden establir una sèrie de principis bàsics que s'han de tindre en compte en els projectes de restauració, fent-los extensius a qualsevol altre tipus de projecte o intervenció en els llits fluvials. Es tracta de restaurar, o de no alterar, l'estructura dels rius (morfologia, tipus de substrat, condicions hidràuliques del corrent, comunitats biològiques dels rius, etc.) i les funcions de cadascun dels components d'eixa estructura, permetent les interrelacions dins el mateix riu i entre aquest i la seua plana d'inundació.

La restauració de rius i riberes per mitjà de l'enginyeria mediambiental o bioenginyeria assolix l'objectiu del control dels rius, sovint amb un cost menor que l'enginyeria fluvial clàssica, actuant a favor dels processos fluvials i deixant que el riu faça part del treball, respectant els valors mediambientals que aquest representa.

2. En el cas de l’canalització dels rius Molinar, Barxell i Serpis (codi EAZ07) es produïx una destrucció de l’ecosistema de ribera injustificada, ja que no existix un risc real d’inundació.

Primer:

En el cas concret de la canalització dels rius Molinar, Barxell i Serpis, el PATRICOVA proposa fer una adequació dels taluts del llit del riu per a garantir la seguretat del sol urbà, mitjançant canalitzacions parcials que pretenen la consolidació de zones edificades inestables i defendre els màrgens del riu.

Malgrat això, l’Estudi de riscos naturals en la ciutat d'Alcoi, elaborat l’any 1990 per l’Instituto Tecnológico GeoMinero de España, no detecta cap problema greu d’estabilitat de vessants en el primer d'eixos dos trams; de fet, recentment s’han construït noves edificacions en la capçalera del vessant, cosa desaconsellada per l’estudi de l’ITGME en cas de vessants amb risc d’esllavissament.

El recent Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 156/1999 de 17 de setembre del Govern Valencià (DOGV de 29-9-99), no inclou Alcoi en la relació de municipis amb risc d'inundacions, en cap de les categories que establix: risc alt, mitjà i baix.

Pel que fa a l'objectiu declarat d'estabilitzar els marges del riu, considerem que hi ha alternatives respectuoses amb l'ecosistema fluvial que poden acomplir les mateixes funcions i que, a més, tenen un cost econòmic molt inferior.

D'altra banda, amb eixa opció tanquen la porta a la possibilitat de recuperar la vegetació natural de ribera, que comporta un paisatge amb una evident major qualitat i varietat, que tindria un cost de manteniment irrellevant i que permetria la conservació d'un espai natural en el cor de la ciutat, el qual podria complir una important funció cultural i educativa.

Segon:

La canalització del riu suposa una destrucció irreversible de l’ecosistema de ribera. En aquest sentit s’ha denunciat davant la Direcció General de Medi ambient de la Comissió Europea aquesta actuació, al.legant-se les següents infraccions:

Directiva 97/62/CE, relativa a la conservació d'habites naturals i de la fauna i flora silvestres.

En el tram del riu Barxell, afectat directament pel projecte de canalització i urbanització, es troben comunitats vegetals corresponents als següents hàbitats, inclosos en l'annex I de la Directiva 92/62/CE (Tipus d'hàbitats naturals d'interés comunitari la conservació del qual requerix la designació de zones d'especial conservació), que serien destruïdes de manera irreversible.

No es pot descartar la presència, en el tram objecte de les obres, de la tortuga leprosa (Mauremys leprosa). La Dita espècie està citada en diversos trams del riu Barxell ( en algun cas, a aproximadament 200 metres de la zona d'actuació).

Directiva 92/43/CE relativa a la pèrdua de la funció de corredor ambiental i consegüent fragmentació d'hàbitats.

En el cas que ens ocupa, la realització de les obres de canalització i urbanització del riu Barxell de la manera prevista comportarien la fragmentació de l'hàbitat de les espècies que viuen aigües amunt i aigües baix del tram directament afectat, i la impossibilitat de la dispersió i l'intercanvi genètic d'estes espècies, posant en perill la seua futura supervivència.

La pèrdua de la funció de corredor ambiental del riu Barxell és especialment greu, ja que este riu, per la seua estructura lineal i contínua, constituïx l'únic corredor ambiental que comunica dos espais inclosos en la llista LICs proposats per la Generalitat Valenciana per a constituir la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana.

Falta d'una adequada avaluació de les repercussions del projecte en Llocs d'Importància Comunitària i Zones d'Especial Protecció per a les Aus.

La realització del projecte de canalització i urbanització del riu Barxell pot causar, com hem apuntat, impactes negatius en dos LICs inclosos en la proposta de la Generalitat Valenciana per a constituir la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana: el LIC "serres de Mariola i Carrascar de la Font Roja” (situat en la capçalera del riu Barxell) i el LIC "serra de la Safor” (situat a més de 20 km aigües baix).

Directiva 2000/60/CE, per la qual s'establix un marc comunitari d'actuació en el marc de la política d'aigües:

El projecte de canalització i urbanització del riu Barxell està en total contradicció amb els objectius mediambientals per a les aigües superficials establits en l'article 4.1.a) de la Directiva 2000/60/CE, que establix que els Estats membres, al posar en pràctica els programes de mesures especificats en els plans hidrològics de conca, hauran d'aplicar les mesures necessàries per a previndre la deterioració de l'estat de totes les masses d'aigua superficial, sense perjuí dels apartats 6 i 7 i no obstant el disposat en l'apartat 8 (excepcions que no són d'aplicació en este cas).

A la fi, de l’estudi detallat de la memòria i de la comparació de les diferents variables que intervenen per a proposar actuacions concretes que conduïsquen a la consecució dels objectius de previndre el risc d’inundacions i disminuir els seus efectes, DEMANE:

1.- Que es modifique el PATRICOVA en el sentit que marquen els fonaments metodològics explicats a la memòria, i a aquestes al.legacions, proposant actuacions que mantinguen i milloren la calitat ecològica dels trams fluvials afectats, assegurant la seua funció com a corredors biològics i evitant un munt de mesures estructurals, que consumixen molts recursos econòmics i naturals que hipotequen les possibilitats de redreçament de la situació.

2.- Que es modifique especialment el Projecte de “Encauzamiento, defensa y urbanización del río Barxell“ (codi EAZ07) del llistat d’actuacions de caràcter indeterminat i que es limiten les actuacions que suposen una artificialització del llit del riu a aquells punts on siga estrictament imprescindible (suposant que es done el cas).

La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi Ecologistes en Acció PV Confederació estatal d'Ecologistes en Acció