50 anys de quina llibertat?
 
  Amb motiu de la celebració del 50é aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, a finals de 1998 diversos grups ecologistes valencians (Colla Ecologista d’Alacant, Acció Ecologista-Agró i la Colla Ecologista La Carrasca) i l’organització de cooperació ACSUD-Las Segovias editàrem en valencià el text de Vandana Shiva i Mira Shiva, de la Research Foundation for Science, Technology & Ecology (Índia) que compara la Declaració Universal dels Drets Humans i el "Tractat Mundial dels Drets Inhumans" del GATT/OMC.
 
Presentació Text 50 anys de quina llibertat?
 
 
[La Carrasca-Ecologistes en Acció]     [Ecologistes en Acció PV]    [Confederació estatal d'Ecologistes en Acció]
 
 

 
 
 

 
A tall de presentació

Aquestes línies pretenen justificar i contextualitzar l'edició d'aquest fullet més enllà de la commemoració, al desembre de 1998, del 50é aniversari de la proclamació de la Declaració Universal 1 dels Drets Humans.

El text de la hindú Vandana Shiva és una crítica a la hipocresia d'un món dominat per les grans corporacions transnacionals i vigilat de prop pels organismes internacionals economicocomercials establits i que tenen més poder que els estats mateixos. S'admet de paraula l'existència d'uns drets humans universals que, en el millor dels casos, només exerceix una part de la humanitat i que sovint s'apliquen en la pràctica de manera totalment contradictòria amb allò enunciat. Així doncs, aquest text és un exercici sa de confrontació de realitats amb pomposes declaracions firmades per governs cínics. Vandana Shiva elegeix per a aquesta confrontació les situacions i fets més colpidors i ho fa, però no només, des de l'òptica dels pobles empobrits del Tercer Món.

Les institucions econòmiques mundials garants d'aquest ordre internacional d'injustícia (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional i Organització Mundial del Comerç) fan la seua pròpia interpretació dels Drets Humans i imposen a les poblacions dels països empobrits un marc que garanteix prioritàriament altres "drets inhumans". ¿Quin país, que no vulga caure en el purgatori dels maleïts i enfrontar-se a condemnes severes, pot qüestionar la llibertat de moviments del capital financer des de i cap a qualsevol part del món? ¿Està garantida en canvi la mobilitat dels immigrants d'aquests països cap a les metròpolis riques europees o nord-americanes, convertides en bastions inexpugnables? És aquesta una reflexió oportuna a l'Estat espanyol, convertit i destinat a ser un bastió i frontera entre el Magreb i la rica i enlluernadora Europa.

Hi ha moltes altres contradiccions, com ara la discriminació de les dones i els xiquets, l'espoliació de la saviesa indígena i els coneixements tradicionals per part de les transnacionals quimicofarmacèutiques mitjançant el sistema de les patents de la vida (allò que Vandana Shiva anomena amb l'expressiu terme de biopirateria 2), la interpretació unilateral dels drets de propietat intel·lectual 3 i la negació del dret dels agricultors a reservar i guardar les llavors conreades subministrades pels gegants comercials que les han manipulades genèticament. Cal recordar que el dret de guardar les llavors l'han exercit els agricultors des de temps immemorial o des de la mateixa transició de la recol·lecció a l'agricultura amb la revolució neolítica. Aquest dret es veu ara qüestionat, fins i tot en els països desenvolupats, per les grans corporacions com ara Monsanto, que recentment ha demandat i sol·licitat multes milionàries per als agricultors d'Arkansas i Misouri, als EEUU, que han exercit aquest dret, amb l'excusa de defensar els drets de patent biotecnològica. El dret de patentar els organismes vius o parts d'aquests ha estat reconegut per la Unió Europea en la recentment aprovada Directiva sobre la protecció d'invencions biotecnològiques 4. És per això que diem que el text de Vandana Shiva va més enllà de la defensa dels desposseïts del Tercer Món.

La trajectòria de Vandana Shiva és clara i ha merescut el reconeixement internacional amb la concessió, entre d'altres, del Right Liverhood Award el 1993 (també anomenat Premi Nobel Alternatiu). Física quàntica, filòsofa de la ciència i ecofeminista, amb militància en activitats de suport del moviment Chipko de defensa dels boscos al seu país i dels petits agricultors amenaçats per les pràctiques de l'agricultura industrial, Vandana Shiva és coneguda també per les seues crítiques al miratge de la "revolució verda" a causa dels enormes impactes ambientals i socials que comporta i, en els últims temps, per la defensa de les varietats locals de cultius o substàncies plaguicides, com l'aromàtic arròs basmati 5 o el neem 6, enfront dels intents de patentar-los per empreses dels EEUU i de les aplicacions i investigacions biotecnològiques. El seu activisme es complementa amb les tasques de direcció del Reserch Foundation for Science, Technology and Natural Resources a Delhi.

Les organitzacions que donem suport a aquesta edició (ACSUD-Las Segovias, Acció Ecologista-Agró, la Colla Ecologista "La Carrasca" d'Alcoi i la Colla Ecologista d'Alacant), volem proposar amb aquesta edició un element de reflexió i debat que, a més de difondre un text ja força conegut com és el de la Declaració dels Drets Humans, servisca d'apropament a una anàlisi d'un món cada volta més globalitzat.

País Valencià, desembre de 1998

Notes

1. Ens podríem preguntar si realment és universal. Algunes comunitats indígenes no s'hi reconeixen i han proposat una alternativa Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes.

2. El seu últim llibre és Biopiracy: The Plunder of Nature and Knowledge (Biopirateria: el saqueig de la natura i el coneixement), South End Press 1997.

3. Els drets de propietat intel·lectual van ser introduïts pels països rics en l'agenda de les negociacions de la Ronda Uruguai del GATT (finalitzades a Marràqueix al 1995), ara denominada Organització Mundial del Comerç.

4. És la Directiva 98/44/CE, que no distingeix clarament entre descobriment i invenció (permet de patentar cèl·lules o seqüències d'ADN humà) i que ha sigut recorreguda pel govern holandès davant del Tribunal Europeu de Justícia. Molta gent opina que és contradictòria amb la legislació europea sobre patents (el article 53 b de la Convenció Europea de Patents no permet les patents de plantes i animals).

5. Aquesta patent, concedida per l'Oficina de Patents dels EE.UU. i que es troba recorreguda davant dels tribunals, suposaria que l'Índia no podria exportar aquesta varietat d'arròs conseguida al llarg de milers d'anys per la tenacitat i el treball callat de desenes de generacions d'agricultors, que ara haurien de pagar royalties a les empreses propietàries de la patent.

6. El neem és un arbre que es cultiva a l'Índia, de les llavors del qual s'extrau un oli amb múltiples utilitats, com ara la de combatre de manera natural algunes plagues agrícoles. Aquest oli ha estat patentat per una empresa dels EEUU, que ha piratejat així el coneixement tradicional per tal d'asegurar-se beneficis copiosos; en canvi, per als agricultors hindús serà més difícil l'obtenció d'un recurs fins ara barat i abundant.
 

50 anys de quina llibertat?
La Declaració Universal dels Drets Humans enfront
del Tractat Mundial dels Drets Inhumans del GATT/OMC
Dra. Vandana Shiva i Dr. Mira Shiva
Research Foundation for Science, Technology & Ecology
 
 
Declaració Universal dels Drets Humans
GATT/ OMC: Tractat Mundial dels Drets Inhumans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. La Declaració Universal dels Drets Humans naix com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que tots els individus i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcen a promoure el respecte d'aquestos drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i a assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional el seu reconeixement i la seua aplicació universals i efectius, tant per part dels pobles dels Estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen. En 1947, es va iniciar a Ginebra l'Acord General sobre Aranzels Comercials (GATT). Amb la conclusió de la Ronda Uruguai en 1988, el sistema comercial va quedar institucionalitzat com a l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Introduint nous assumptes en el terreny del lliure comerç -com ara la inversió, els serveis, l'agricultura i els drets sobre la propietat intel.lectual- i amb el Mecanisme de Resolució de Conflictes basat en el comerç, l'OMC no només fixa les normes comercials, sinó que, de fet, es converteix en un tractat per a imposar les normes de les empreses transnacionals i per a desmantellar els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans garantits per la Declaració dels Drets Humans.
Art.1
Art. 1
Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Estan dotats de raó i de consciència i han d'actuar entre ells amb esperit de fraternitat. Els sers humans naixen desiguals. Els que posseeixen capital són lliures, tenen dignitat i drets -els altres no en tenen. Se suposa que només tenen intel.ligència i poden posseir "propietat intel.lectual" aquells que tenen capital i les societats mercantils que han creat com a persones fictícies. En el nom del lliure comerç i dels mercats lliures, els rics poden desencadenar la violència brutal, destruir els drets i els mitjans de vida i crear desocupació en tot el món. Les relacions entre els humans no estan dirigides per l'esperit de fraternitat sinó per la cobdícia sense límits.
Art. 2
Art. 2
Qualsevol persona ha de gaudir de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta Declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. No es farà tampoc cap distinció fonamental en l'estatut polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depenga jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent com si està sota la tutela, encara que siga autònom o que estiga sotmés a qualsevol limitació de sobirania. L'acord del GATT concedeix a les societats anònimes el dret a totes les llibertats. Aquest tractat es basa en la protecció dels beneficis i la propietat dels econòmicament poderosos i en el desmantellament de la protecció dels dèbils, sota l'acusació de "proteccionisme". Defineix la discriminació per raça, gènere i riquesa com a legítima i justificada per la lògica de la competència.
Art. 3
Art. 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seua persona. No cal garantir el dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de les persones. Si se'ls ha de sacrificar per afavorir el comerç, no rebran cap protecció.
Art. 4
Art. 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes les seues formes. Sempre que siga en nom del comerç, les persones poden ser sotmeses a esclavitud i servatge mitjançant els mecanismes de control de les empreses transnacionals. En aquestes seran promoguts, i no prohibits, el servatge i l'esclavitud en totes les seues formes.
Art. 5
Art. 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Qualsevol persona pot ser sotmesa a tortures, castics o tractes cruels, inhumans o degradants sempre que això estiga justificat pel progrés tecnològic i pels guanys comercials.
Art. 6 
Art. 6 
Tothom i en qualsevol lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica. La gent no té dret al reconeixement de la seua personalitat jurídica davant la llei de l'OMC. Només les empreses transnacionals seran reconegudes com a persones en els litigis de l'OMC. Els governs que formen part de l'OMC protegiran només els interessos del comerç i dels negocis mitjançant lleis nacionals i internacionals.
Art. 7
Art. 7
Totes les persones són iguals davant la llei i tenen dret d'obtenir-ne la mateixa protecció sense distincions. Tothom té dret a una mateixa protecció contra qualsevol discriminació que viole la present Declaració i contra tota incitació en aquest sentit. Les persones que treballen en l'agricultura i en la pesca, les que practiquen la medicina tradicional, els/les indígenes i les dones no són iguals davant les lleis de propietat intel.lectual de l'OMC i no gaudiran de la mateixa protecció dels seus coneixements i recursos. 
La seua saviesa pot ser piratejada per les empreses transnacionals. L'OMC protegirà els "biopirates" i els afavorirà davant dels posseïdors dels coneixements indígenes.
Art. 8
Art. 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violen els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei. La gent no té el dret real de recórrer a la justícia en cas de violació dels drets fonamentals, ja que l'OMC, com a constitució mundial, protegeix els drets del comerç i no els drets fonamentals.
Art. 9
Art. 9
 Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament. La gent serà exiliada, desplaçada i desposseïda de les seues llars i dels seus països per tal d'afavorir el lliure comerç.
Art. 10
Art. 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seua causa siga portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seues obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal. Les persones no tenen dret, en règim d'igualtat, que la seua causa siga portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, que decidisca tant sobre els seus drets i les seues obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra elles en matèria penal. Aquestes decisions es prendran en secret, a porta tancada, d'acord amb interessos comercials representats pels funcionaris de comerç a Ginebra, sense cap responsabilitat pública ni transparència. 
Art. 11
Art. 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delicitiu fins que la seua culpabilitat s'haja establit legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagen estat assegurades. 

2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan van ser comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comés.

 L'Organització Mundial del Comerç es regirà pel principi invers al de la càrrega de la prova, és a dir, una persona serà tractada com a culpable fins que es demostre la seua innocència. Tots els actes humans que ens fan ser humans seran considerats com a delictes. Accions com ara compartir llavors i coneixements seran considerats delictes contra la propietat intel.lectual i tots els països hauran de convertir en llei aquestos drets inhumans.
Art. 12
Art. 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seua vida privada ni en la de la seua família, en el seu domicili ni en la seua correspondència, ni d'atemptats contra el seu honor i la seua reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquestos atemptats. Les empreses transnacionals poden ingerir-se de manera lliure i arbitrària en la intimitat, la família, el domicili o la correspondència si defensen els seus drets de propietat intel.lectual. Poden entrar sense permís en les cases o en les granges. Poden atacar l'honor i la reputació de les organitzacions que defensen els drets dels ciutadans a una alimentació sana i adequada.
Art. 13
Art. 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un Estat. 

2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, fins i tot el propi, i a retornar-hi.

 Les multinacionals tenen el dret de poder moure's per qualsevol país del món. Els pobres seran desposseïts de les seues cases i pobles per tal d'afavorir la lliure inversió i els serà denegat el dret de residència dins del seu propi país. No tindran tampoc el dret d'abandonar el seu país i les autoritats militars dels països rics intervindran per prevenir l'entrada a les "fortaleses" d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica dels refugiats del Tercer Món que provoca el GATT.
Art. 14
Art. 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països. 

2. Aquest dret no podrà ser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o en actes contraris als principis i als fins de les Nacions Unides. 

 Les persones del Tercer Món que esdevinguen refugiades per l'efecte del GATT no tindran el dret a buscar i gaudir d'asil enfront de la persecució de les forces del lliure comerç. Seran tractades com a criminals i s'enfrontaran a l'empresonament.
Art. 15
Art. 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 

2. Ningú no pot ser privat arbitràriament de la seua nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

 La gent no té dret a una nacionalitat, ja que aquest dret suposa una "discriminació" de les empreses estrangeres i una violació del principi d'equiparació amb les nacionals. Les multinacionals poden tindre una nacionalitat en cada país. Per afavorir les inversions d'aquestes, els ciutadans no tindran una nacionalitat segura ni tan sols dins dels seus països.  
Art. 16
Art. 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni i en el moment de la seua dissolució. 

2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat. 

 La família no és el grup bàsic de la societat i no té dret a ser protegida ni per la societat ni per l'estat. La família serà atomitzada i reduïda a individus que són simples consumidors en el mercat mundial. Els xiquets i les xiquetes seran un objectiu preferent de la publicitat i el consumisme.
Art. 17
Art. 17
1. Tota persona, individualment i col.lectivament, té dret a la propietat. 

2. Ningú no pot ser privat arbitràriament de la seua propietat.

 La gent no té dret a la seguretat de la propietat, ja siga individual o col.lectiva. Pot ser arbitràriament privada de les seues llavors, les seues llars, la seua terra i la seua aigua per afavorir els drets de les multinacionals i dels monopolis de la biodiversitat, l'aigua, la terra i les propietats.
Art. 18
Art. 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus. La gent no té dret a la llibertat de pensament, consciència o religió. El mercat lliure serà l'única religió permesa. Els guanys i els negocis seran l'únic pensament permés.
Art. 19
Art. 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ser inquietat per causa de les opinions i el de buscar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres. La gent no té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió. No pot trametre, rebre i difondre idees, ja que la informació i les idees es consideraran propietat intel.lectual i el seu lliure intercanvi serà considerat un robatori.
Art. 20
Art. 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 

2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una determinada associació.

 1. La gent no té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques, excepte quan siga en forma d'empresa. L'Organització Mundial de Comerç desmuntarà amb les lleis del lliure comerç aquelles comunitats econòmiques que potencien les economies locals i nacionals. 

2. Tots els països estaran obligats a acomplir les lleis de l'Organització Mundial del Comerç, fins i tot quan la gent o el parlament vote en contra d'aquestes coaccions antidemocràtiques.
Art. 21
Art. 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, ja siga directament, ja siga per mitjà de representants elegits lliurement. 

2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat. 

3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que assegure la llibertat de vot. 

 1. La gent no té dret a prendre part del seu govern, ja siga directament o mitjançant representants elegits lliurement. Els governs poden ser elegits per la gent, però només quan obeïsquen les normes de l'OMC. 

2. Les empreses multinacionals tindran accés als serveis públics en tots els països. La gent no hi tindrà accés. 

3. La voluntat de les multinacionals constituirà la base de l'autoritat del govern. Açò haurà de ser expressat en les normes de l'OMC, lleis que hauran d'obeïr els governs de tots països.
Art. 22
Art. 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables a la seua dignitat i al lliure desenvolupament de la seua personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país. Les persones, com a membres del mercat mundial, no tenen dret a la seguretat social, ni a drets socials, culturals o econòmics. Aquestos drets no seran considerats indispensables per a la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat. El consumisme serà l'únic dret i l'única mesura de dignitat i de desenvolupament.
Art. 23
Art. 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció d'aquest, a unes condicions de treball dignes i a la protecció contra la desocupació. 

2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 

3. Tota persona que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que assegure per a ella i per a la seua família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 

4. Tothom té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos. 

 La gent no té dret al treball, ni a elegir-lo lliurement, ni a unes condicions de treball dignes, ni a la protecció contra la desocupació. Les empreses multinacionals poden destruir lliurement els llocs de treball i els mitjans de subsistència, i els governs no poden protegir el dret de la gent a treballar, ja que el dret al treball és considerat com a "proteccionisme" que interfereix en el lliure comerç i en els beneficis.
Art. 24
Art. 24
Tota persona té dret al descans i a l'oci i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. La gent haurà d'estar sempre disponible; podrà tindre temps lliure però sense mitjans de subsistència o bé haurà d'estar sobreexplotada en el treball.
Art. 25
Art. 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que assegure la seua salut, el seu benestar i els de la seua família, especialment pel que fa a l'alimentació, al vestit, a l'atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de les circumstàncies independents de la seua voluntat. 

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot xiquet nascut en el matrimoni o fora d'ell, gaudeix d'igual protecció social.

 1. Les persones no tindran dret a un nivell de vida que assegure el seu benestar i el de les seues famílies. No tindran seguretat social en cas d'atur, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència. 

2. Les mares i els xiquets estaran subjectes a una especial inseguretat. Les mares solteres seran considerades culpables de tots els seus problemes econòmics.
Art. 26
Art. 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, almenys, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional siga generalitzat, i que s'òbriga a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.  

2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 

3. Els pares tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació dels seus fills.

 1. Les persones no tenen dret a la lliure educació ja que aquesta no és competitiva en el mercat. L'educació és una mercaderia que es compra i es ven segons la riquesa. 

2. L'educació haurà d'atendre bàsicament les necessitats de les empreses i ignorarà el desenvolupament lliure de la personalitat humana i el reforçament del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. 

3. Les empreses, mitjançant la publicitat, seran lliures de desinformar i manipular els més menuts amb l'únic objectiu de vendre els seus productes.
Art. 27
Art. 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resulten. 

2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què siga autor.

 1. La gent no té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat. L'única cultura que serà permesa és la cultura de consum del mercat mundial. 

2. La gent no té dret a la protecció dels interessos morals i materials procedents de la literatura i de la producció artística. Els drets relacionats amb les inversions i el capital desplaçaran els drets derivats de la creativitat. 
Art. 28
Art. 28
Tota persona té dret que regne en el medi social i internacional un ordre que permetesca d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta Declaració. Les persones no tenen dret a un ordre social i internacional que permeta d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en la Declaració Universal dels Drets Humans. 
Art. 29
Art. 29
 1. L'individu té uns deures cap a la comunitat en la qual, només, li és posible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 

2. En l'exercici de drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmés sinó a les limitacions establides en la llei, exclusivament a efecte d'assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de l'ètica, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 

3. Aquestos deures i aquestes llibertats no podran mai ser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

 1. Les comunitats, en les quals es garanteix la llibertat i el ple desplegament de la personalitat, seran desmantellades i el servei a la comunitat serà substituït pel servei a l'empresa. 

2. Tota limitació de la cobdícia personal i de les empreses serà eliminada en nom de la destrucció del proteccionisme. Les justes exigències de l'ètica, de l'ordre públic i del benestar general de les societats democràtiques no constituiran cap barrera per al lliure comerç. 

3. Els drets i les llibertats de les multinacionals definits per l'Organització Mundial del Comerç seran exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Art. 30
Art. 30
Cap disposició d'aquesta Declaració no pot ser interpretada en el sentit que un Estat, un grup o un individu tinguen dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i de les llibertats que s'hi enuncien.  

 

 L'Acord de l'Organització Mundial del Comerç dóna total llibertat als set països G-7 i a les empreses multinacionals a lliurar-se a qualsevol activitat comercial sense cap limitació ni restricció. L'OMC podrà destruir lliurement els drets i les llibertats de les persones proclamats per la Declaració Universal dels Drets Humans.
   
 [La Carrasca-Ecologistes en Acció]     [Ecologistes en Acció PV]    [Confederació estatal d'Ecologistes en Acció]