EL SANEJAMENT A CATALUNYA (1996-1998)

Narcís Prat
Representat de Depana al Consell Directiu de la Junta de Sanejament.
(Treball per a publicar en la revista "Depana en acció")

Un esforç important.

Recentment el Dept. de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya ha editat un balanç de la seva acció de Sanejament desde 1992 a 1998, en un opuscle a tot color (Junta de Sanejament, 1999), en el qual s’exposa el treball fet en aquests anys. El números impacten. De 90 depuradores en Servei i 53 en construcció el 1992 s’ha passat a 210 funcionant i 48 en construcció a més de 39 previstes el 1998, fins a arribar a les 297 grans depuradores que estaran en funcionament el 2001. Més de 2 milions de persones estan ja conectades a sistemes de sanejament fins que s'assoleixin els 2,8 milions previstos al final del programa quan s’acabin les obres i, especialment, es construeixi la depuradora del Prat, l'unica gran obra pendent. Pels pobles de menys de 2000 habitants equivalents es preveuen construïr fins a 1700 sistemes de sanejament entre el 2001 i el 2005, sobretot per tecnologies dites verdes. També sen’s informa en l'opuscle, del programa de tractament de fangs, encara avui en dia majorment enviat a abocadors o al mar (més de 125000 Tm/any), pero que es preveuen compostar o assecar tèrmicament abans del 2001, sobretot instal.lant sistemes de cogeneració a les grans depuradores (fins a una potència total de 80 MW).

També en el treball esmentat hi ha una informació dels resultats del programa de sanejament d’aigües industrials, on s’ha reduït la carga contaminant a tractar desde 82.564 Tm de DQO/any fins a 44.875, essent la reducció més important aquella que s'abocava a llera pública (de 63141 a 18421 Tm/any). Per això s’han fet a les indústries catalanes 436 PDG (Programes de descontaminació gradual), i s’ha donat 516 subvencions a empreses per adeqüar els seus sistemes de sanejament o pretractrament. Finalment sen’s informa que l’any passat es van fer 8466 inspeccions a empreses.

Els resultats

El resultat d’aquest esforç s’ha avaluat mitjançant l’index ISQUA, un índex que varia entre 0 i 100 i que utilitza 5 paràmetres fisicoquímics pel seu càlcul, la temperatura, la DQO, les matèries en suspensió, l’oxigen dissolt i la conductivitat. En aquests anys s’ha passat de 55 a 143 punts de control a tot Catalunya. Segons aquest índex físico-químic la qualitat de les aigües dels rius catalans ha millorat molt ja que el mapa que figura en la publicació de la Junta de Sanejament de 1998 te clarament un color blau (ISQA major de 75) mentre que el mapa de 1992 tenia força trams vermells, roses o grocs (indexs inferiors a 45).

Pels rius Foix, Tordera, Besòs i Llobregat la recuperació, segons aquest índex, es espectacular com es pot veure a la taula següent on hem agrupat en 5 categories de qualitat els punts mostrejats en aquells dos anys, tot i que el nombre de punts mostrejats el 1992 era molt baix.
 

 
A la vista d’aquesta taula hom podria mostrar-se molt satisfet del resultat de la política de Sanejament i pensar que els nostres rius estant molt nets i plens de vida.
 

Constrast de resultats.

Per tal de corroborar aquesta visió de la recuperació dels nostres rius, hem comparat les dades anteriors de qualitat fisicoquímica amb les que recollim nosaltres de forma continuada (dues vegades a l’any) desde 1994 (i més esporadicament desde 1979) als rius de la província de Barcelona per encàrrec de l’Àrea del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. L’any 1998 tenim dades de la qualitat biológica dels quatre rius (mitjançant l’índex FBILL) i això ens permet fer una valoració comparativa de les nostres dades amb les de l'ISQUA que es troben a la primera taula. Les dades dels índexs biològics del 1998 són en curs de publicació a la colecció "Quaderns de la Qualitat Ecològica" que edita l’Àrea del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona que és qui impulsa el treball d’estudi de la qualitat ecològica dels rius que realitza l’equip ECOBILL de la Universitat de Barcelona que dirigeixo (Prat et. al., 1997).

També disposem de les dades dels nivells de qualitat del bosc de ribera en els punts que hem estudiat (mitjançant l’índex QBR, definit a Munné et al. 1998) i finalment hem establert l’estat ecològic dels 81 punts de mostreig que tenim als quatre rius usant conjuntament les dades de l’índex biològic FBILL i de l’índex de qualitat de ribera QBR. La forma de calcular aquests índexs es troba a les publicacions de la Diputació abans esmentades i a elles remitim al lector. Els resultats dels valors dels tres índexs pel 1998 es troben a la taula següent on s’indiquen el número de punts dins de les cinc categories de les mesures realitzades. S'entén que els valors alts indiquen bona qualitat i que els tres rangs inferiors són propis d'aigües contaminades.
 

 
Com veiem aquestes dades no son tant optimistes com les primeres basades en l’ISQUA. Si ens fixem amb les tres categories de qualitat inferiors (que indiquen els punts contaminats), veurem que segons els valors de l’ISQUA de la primera taula, el 1998 només un 14% dels punts estudiats es pot considerar com a contaminat, mentre que segons el FBILL hi estan un 32%. Es a dir els valors de l’índex fisicoquímic no informen adeqüadament de la qualitat ecològica de l’aigua dels rius i mentre que el Sanejament pot haver millorat la qualitat fisicoquímica dels rius catalans, no ha assolit el mateix grau de regeneració de la seva qualitat biològica i molt menys del seu estat ecològic.

Tanmateix els punts que es troben a la categoria de FBILL 6-7 no vol dir que estiguin en bones condicions, molt d'ells tenen un grau important d'alteració (sobretot eutròfia) i per tant l'objectiu del Sanejament hauria de superar aquests valors. En aquest cas la valoració encara seria més negativa. També cal tenir en compte que el 1998 per primera vegada molts punts del Llobregat situats sota una minicentral guadien d'un mínim cabal de manteniment, el que ha tingut efectes molt positius sobre la qualitat de l'aigua del riu en diferents punts de la seva conca alta i mitjana i ha augmentat el nombre de punts amb BILL per sobre 7. Això corrobora la importància del control dels cabals de les minicentrals per a la regeneració dels rius mediterranis catalans.

Pel que fa a l'estat del bosc de ribera, veiem que més d'un 60% dels punts es troben en les tres categories inferiors, o sigui amb una forta degradació dels ecosistemes de ribera. Tot plegat fa que més del 50% de tots els punts que hem visitat es trobin en un estat ecològic dolent o péssim i com podem veure una de les raons principals del baix estat ecològic es la degradació del bosc de ribera, aspecte del que no se’n preocupa gens la Junta de Sanejament.

Les raons de la diferència.

Aquestes diferències entre la situació oficial (contaminació baixa segons l’índex ISQUA) i la situació biològica real de les aigües (molts més punts amb FBILL baix) i la situació greu de l’estat ecològic als quatre rius estudiats, es consequència del model de gestió del Sanejament a Catalunya. L’objectiu de l'actual Pla de Sanejament ha estat complir una directiva europea que fixa només dos paràmetres de mesura de l’eficàcia del sanejament, la DBO i els Sòlids en Suspensió, que han de ser inferiors a 25 ppm a sortida de depuradora. El Pla per cumplir aquesta directiva ha consistit en construïr ràpidament infraestructures (colectors, depuradores), primant la quantitat enfront a la qualitat i obviant el fet de que el medi receptor són rius mediterranis amb cabals baixísims (o nuls de vegades). Es un un pla d’actuació on l’Economia prima davant de l’Ecologia. Les diferències es deuen també a que l’índex químic emprat per mesurar l’eficàcia del Pla (ISQUA) no és una bona mesura de la qualitat de l’aigua dels ecosistemes fluvials, la qual s'ha de mesurar amb indicadors biològics com ha reconegut la proposta de Directiva Marc sobre les aigües que ha aprovat el Parlament Europeu.

Tot i que cal reconèixer l'esforç important realitzat en els darrers anys i una millora en les condicions biològiques d’alguns rius com a causa del Sanejament, (l’any 92 el nombre de punts inclosos en la categoria de contaminats en els quatre rius, o sigui índex biològic 5 o inferior, era de fins a un 50%), la situació no es pot considerar satisactoria, sobretot si es te en compte la milionaria inversió que s’ha fet (fins a 40000 milions per any).

Una gestió que gairebé només pensa en l’economia monetària.

De forma directa he pogut comprovar el funcionament de la gestió del Sanejament a Catalunya amb la participació que he tingut al Consell Directiu de la Junta de Sanejament on he assistit en representació de Depana, entitat ecologista que té un membre en el Consell Directiu de la Junta. Desde l’Octubre de 1996 fins a la darrera reunió de la Junta a la primavera de 1999 he assistit la majoria de reunions (12 en total) d’aquest Consell sota la presidència de dos Consellers de Medi Ambient diferents i dos Gerents. Es preveu que la Junta desapareixi com a tal el 1999 per integrarse en l’estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua.

A les sessions he coincidit amb una llista llarga de membres del Consell Directiu (fins a 25 o més) molts d’ells representants de diferents departaments de la Generalitat, incloent el president de la Junta d’Aigües, i d‘altres, representants de les dues associacions minicipals que hi ha a Catalunya, així com de l’Entitat Metropolitana, del Consorci de la Costa Brava, de les empreses, dels sindicats i dels consumidors i usuaris.

El Consell Directiu en aquests gairebé tres anys, ha discutit i aprovat els pressupostos de 1996, 1997 i 1998, que a la fi sempre era el tema que interessava més. Al llarg de les diferents sessions ha donat llum verda a les obres que desenvolupaven aquells pressupostos. Entre elles noves depuradores o ampliacions de les que s’havien quedat petites (unes 25 aproximadament) i centenars de kilómetres de col.lectors, així com els diners necessaris pel manteniment i funcionament de les gairebé 200 depuradores que existeixen i els sistemes de sanejament que les serveixen (colectors, bombaments, tractaments de fang etc…).

Els números són importants. Cada any s'ha acordat pagar uns mil milions de pessetes per personal, entre 10 i 13 mil milions per manteniment i explotació dels sistemes de Sanejament actual, entre 4,7 i 5,8 mil milions de pessetes per finançar el deute produït per l’avançament de la construcció de depuradores i entre 1,5 i 2,2 mil milions per amortitzar les despeses, a més de 100 milions de subvencions a empreses. També s'ha autoritzat a endeutar-se a la Junta en 25 mil milions més en total (el que comportarà noves cargues financeres pel futur) per tal de poder seguir el programa de construcció de noves depuradores i colectors. Els ingressos al llarg d’aquest temps han provingut sobretot de l’ITS (o sigui el canon que paguen els usuaris) que es situa proper als 20 mil milions de recaptació anual. També hi ha hagut subvencions per pagar obres. Amb l’endeutament i amb la cooperació d’algunes subvencions s’han invertit en noves obres entre 17 i 23 mil milions a l’any.

Si consulteu les actes dels diferents consells veureu que el vot del representant de Depana ha estat contrari moltes vegades a les aprobacions d’obres o d’algunes subvencions i que ha intentat explicar molts vegades a tots els membres del Consell que l’important no eren els diners ni les obres sino els resultats del sanejament, la situació real de la vida als rius. Les meves observacions no han estat mai preses en consideració de forma seriosa. L’únic que derivaba en discussions llargues entre tots els membres eren els diners, el preu de l’aigua o com es distribuia el pressupost de manteniment entre les diferents administracions actuants. El paper d'aquestes és molt important. Una administració actuant és aquella que té la responsabilitat de l’explotació i per tant reb de la Junta els diners necessaris per això. Pot ser l’Entitat Metropolitana, el Consorci de la Costa Brava, un Consell Comarcal, una Mancomunitat o un Ajuntament. Tot i les seves diferències polítiques, tots els membres del Consell han tingut interés en buscar fórmules més o menys consensuades de repartirse els diners perqué pogués seguir endavant amb el Pla tot i les dificultats financeres que es preveuen pel futur (el deute no estara pagat fins al 2020).

En canvi altres temes que a mi em semblaven més importants com el paper de l’amoni en la recuperació dels rius, la raó perqué es donaven subvencions a empreses per construir depuradores fisicoquímiques conectades a les lleres (que destrueixen la vida als rius), o el perqué no s’utilitzaven indicadors biològics pel seguiment de la qualitat de les aigües, no han despertat cap interés, com a molt un somriure dissimulat o una excusa amable. La sensació d’aquest representant de Depana ha estat, doncs, de sentirse gairebé ignorat. Els temes de qualitat ambiental no han interessat al Consell Directiu de la Junta de Sanejament on l’important sembla que es resumeix és al repartiment de diners, l’aprovació de les obres que cada colectiu desitja o la fixació del preu de l’ITS, sense cap reflexió del resultat final d’aquestes inversions en termes de qualitat ecològica del medi receptor.

 
La vida als rius, la gran oblidada de la gestió del Sanejament actual.

Una discussió amb el primer gerent sobre els efectes nocius dels nivells d’amoni que abocaven al rius les plantes fisicoquímiques es un exemple de la poca importància que se li donen els temes claus de gestió ambiental a la Junta de Sanejament. El Gerent negava que l'amoni tenia efectes sobre la vida als rius!. Cap dels assistents sabia que l’amoni amb pH elevats passa a amoníac i que això significa que els peixos es poden morir. Diverses mortaldats recents de peixos poden explicarse per aquest procés, així com la no recuperació de la fauna piscícola i invertebrada de la majoria dels trams baixos del Besòs, Congost, Tenes, Ripoll o de la riera de Rubí. A pesar d'aquesta discussió i de les evidències que tenim de l'urgència de reduïr l’amoni del rius per afavorir la seva recuperació biològica, en el Consell del 12.06.1997 es va aprovar l’ampliació de la Depuradora de Rubí (550 milions de pesetes d’inversió) que abocarà uns nivells de sortida d’amoni de 10 ppm, es a dir farà impossible la recuperació de la riera o fins i tot comprometerà la potabilització de l’aigua a Sant Joan Despí. El meu únic vot en contra a l’aprovació es un gest testimonial que demostra la poca sensibilitat als temes ambientals de la Junta i la falta de previsió a l’hora de dissenyar depuradores que garanteixin la recuperació de la vida als rius.

A partir d’aquest moment ja no sen’s va informar mai més de les característiques de l’aigua de sortida de les depuradores. Es a dir s’han aprovat milers de milions de pessetes en pressupostos per construir depuradores que no garanteixen el restabliment d’una qualitat ecològica de l’aigua i sense que hi hagi hagut una discussió tècnica per part del Consell de Direcció (se’m va dir que no era el lloc adient per a fer-ho i que anés als serveis tècnics).

Nosaltres sabem que l’index biològic FBILL, en els rius on s'han construït depuradores biològiques que cumpleixen la directiva Europea de Sanejament però produeixen amoni, es de 2 o 3 comparat amb els valors de 0 o 1 que hi ha aigües avall de les plantes fisicoquímiques i que mai no s’arriva als valors de FBILL de 7 o més que són els desitjables. I això és així a tots els trams de riu posteriors a les depuradores biològiques que s’han construït els darrers anys a les parts baixes del Besòs i el Llobregat (en aquest darrer riu en anys humits s'ha arribat a valors de l'FBILL de 5). Vaja que no es millora de forma significativa la vida al riu per falta de cabals al medi receptor i pel Sanejament incomplert degut als dissenys de les depuradores. El Pla de Sanejament no s'ha dissenyat pensant que les depuradores han d'abocar a rius mediterranis.

D'altra banda, cada vegada que s’aprovava un colector em venien al cap imatges que tots els colectius ecologistes han denunciat repetidament: destrucció de les riberes per les obres realitzades per la Junta de Sanejament. Un colector per la Junta de Sanejament es equivalent a una rasa al mig del riu i la destrucció del bosc de ribera. Es evident que els colectors són necessaris, però cal destruir el riu per construir-los?. Aquesta pregunta, que he fet varies vegades al Consell Directiu de la Junta, ha quedat sempre sense resposta i no em consta que la Junta hagi fet res per millorar aquest aspecte en les seves obres. Són ells, doncs, un dels responsables del baix valor del QBR als nostres rius.

Aquesta insistència en l’aspecte econòmic el podem comparar amb la situació biológica dels rius a on aboquen les depuradores més cares de mantenir. Quan es fa la llista de les deu primeres depuradores en cost d’explotació (segons l’avanç del pressupost de 1999) i es computen els seus efectes al medi, el resultat és el de la taula següent:
 

 
Totes les depuradores citades són actualment biològiques, excepte la de Sant Adrià del Besòs que és fisicoquímica. Aquestes depuradores s’emporten gairebé la quarta part del pressupost de manteniment del Sanejament de Catalunya i ja veiem que desde el punt de vista d’eficàcia de restauració de la qualitat ecològica no són precisament brillants. Això no vol dir que les depuradores no funcionin correctament tal com van estar dissenyades en el seu moment. El problema es que no s’ha pensat en el medi receptor. Hi ha, evidentment, problemes de funcionament en depuradores on la barreja d’aigües industrials i domèstiques fa difícil el sanejament, (es fàcil fer funcionar la depuradora de Ribes de Fresser, per exemple, però més complicat la d’Igualada) i en les depuradores que reben aigües industrials segur que el funcionament actual pot millorar, sobretot si el sistema d’inspecció no es prou acurat. El problema de fons, però, es de disseny del Pla de Sanejament i de que no s’han tingut en compte les possibles afeccions al medi receptor i quin era aquest medi receptor (moltes vegades un riu que pot estar sec). Com hem dita algunes vegades molts rius catalans neixen avui a les depuradores (el Congost, el Ripoll, la riera de Caldes, el Foix, la riera de Rubí etc..) i així és impossible la recuperació de la seva qualitat biològica.

En aquests Consells de Direcció també he pogut comprovar com les dues administracions hidràuliques que existien fins ara no es posaven d’acord en temes claus. Així i a instàncies del Parlament, el Conseller de Medi Ambient a la sessió 112 (03.1997) va proposar que es fes un estudi integrat del cicle de l'aigua a la Tordera a la qual jo m’hi vaig sumar amb entusiasme. L’assumpte va quedar aturat perqué el Director de la Junta d’Aigües s’hi va oposar. Va dir que allo era competència seva i que no feia falta fer aquell estudi. Aquí es va acabar l’estudi de la Tordera, els diputats encara l’estant esperant!. Sembla que te més poder un president de Junta d’Aigües que no pas el Parlament de Catalunya.

En resum, el nostre balanç del sanejament de Catalunya i de les accions que ha fet la Junta en aquest anys en que he estat representant de DEPANA no es tan optimista ni tan satisfactori com pogui semblar en l’opuscle que la Junta ha editat. Les millores en alguns rius, no poden amagar un interrogant general del resultat final del Pla de Sanejament tal com s’ha fet fins ara, com a mínim pel que fa a la recuperació de la vida als rius.

Cap al futur, que es pot fer?.

Com que cal ésser positius i mirar cap al futur, hauriem d’identificar quines són les accions que cal demanar a la nova Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entitat que recullirà les competències de la Junta de Sanejament al desenvoluparse la Llei d’Ordenació i Gestió de l’Aigua que s’ha aprovat fa poc al Parlament de Catalunya.

Per aconseguir un millor estat ecològic dels nostres rius ens atrevim a proposr:

1 – Integració del tot el cicle de l’aigua, objectiu prioritari de l’ACA. En la descentralització que es preveu en aquesta llei (formació de les ELA, Entitats Locals de l’Aigua) esperem que les actuacions de control de l’estat ecològic dels rius s’hi recullin i en formin part integral de la gestió.

2 – Canvis en els dissenys i sobretot en la construcció dels colectors i depuradores, amb respecte a les riberes existents o la seva restauració en el cas que s’hagi de pasar obligatoriament el colector per la llera o la ribera del riu.

3 – Consideració de l’amoni com un element clau per la recuperació de la vida als rius i disseny d’un pla d’acció per la seva reducció inmediata a les depuradores que superin valors de 1 ppm a la sortida si el riu no dilueix l’aigua de la depuradora en una proporció de 10 a 1 com a mínim.

4 – Estudi en profunditat del tema de la salinitat que queda als rius derivada de les aigües industrials i urbanes, que pot comprometre la regeneració futura de la fauna i flora de molts rius on s’estan construïnt depuradores.

5 – Mesura detallada dels nivells d’eutrofització i la seva relació amb els desenvolupaments de plantes aquàtiques i com això pot afectar als organismes (a l’estiu les bases es poden quedar sense oxígen a la nit per excés de respiració). Tot i la construcció de diverses depuradores amb tractament de nutrients i els efectes positius que han tingut sobre l'eutrofització dels embassaments del Ter, en molts rius l’excés algal fa que el rius estigui cobert d’algues filamentoses (el Congost per exemple).

6 – Resolució definitiva del tema dels cabals de compensació de les minicentrals hidroelèctriques mitjanancant un sistema que els garanteixi (no n’hi ha prou amb programes pedaç com el d’Aigües Vives de 1999 tot i l’avenç que representa respecte a altres anys). Cal un estudi seriós per a tots els rius catalans de quins són els cabals de compensació que hi calen i quina és la millor estratègia per implementarlos.

7 – Estudi detallat de la problemàtica de les espècies introduïdes (cranc americà, peixos) i dels seus efectes sobre els ecosistemes.

8 - ¿Qué pasa amb la gestió de la pesca?. ¿Cal que els cotos de pesca siguin granges per pescar els caps de setmana?.

9 - Estudi de la incidència de les aigües pluvials sobre la qualitat biològica dels rius. En alguns casos la regeneració que es fa per l'acció de la depuració es veu compromesa pel sobreiximent d'aigües pluvials barrejades amb aigües fecals provinents dels sistemes unitaris.

Amb aquestes notes d’actuació cap al futur esperem contribuïr a que l’ACA pogui avançar cap a una millor gestió integrada dels nostres ecosistemes aquàtics i particularment dels rius i que el 2005 poguem sentir-nos tan orgullosos de les nostres inversions en sanejament i del funcionament de les nostres màquines de netejar aigua (les depuradores) com de l’estat ecològic dels rius derivat d’aquesta acció.

Agraïments. Als companys del programa Ecobill, Antoni Munné, Núria Bonada, Carolina Solà i Maria Rieradevall pel treball que realitzen. A l'Area de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona per l'impuls i el suport que ens donen desde el 1994 per tal de fer el seguiment de la qualitat ecològica dels rius de la província de Barcelona.

BIBLIOGRAFIA CITADA

Junta de Sanejament. Generalitat de Catalunya. 1999. Balanç del Sanejament a Catalunya 1992-1998. 27 pàgs.

MUNNÉ, A. SOLA, C. RIERADEVALL, M & PRAT, N.;. 1998 Index QBR. Métode per a l’avaluació de la qualitat dels ecosistemes de ribera.Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 4, 28 pp. Area Medi Ambient, Diputació de Barcelona

MUNNE, A.;& PRAT, N. 1999. Cabals i qualitat ecològica del riu Anoia.Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 5, 75 pp. Area Medi Ambient, Diputació de Barcelona

PRAT, N.; RIERADEVALL, M. ; MUNNÉ, A. SOLA, C. & CHACON, G. 1997 La qualitat ecològica de les aigües del Besòs i el Llobregat Informe 1996. Els cabals del riu Congost. Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 2, 153 pp. Area Medi Ambient, Diputació de Barcelona (Monografía) Barcelona.