COMUNICAT
DE PREMSA 17/febrer/2001
ECOLOGISTES DE L'ALCOIÀ
I EL COMTAT PARTICIPEN A VALÈNCIA EN UNA JORNADA SOBRE LA GESTIÓ
DE L'AIGUA
Membres de la Colla Ecologista “La Carrasca”, d'Alcoi, i de la Colla
Ecologista "La Kabrantà", de Muro, van participar el passat dissabte
17 de febrer en una "Jornada sobre la gestió de l'aigua", que va
tindre lloc a València, organitzada per la Plataforma Rural del
País Valencià. La jornada es va centrar en l'anàlisi
i debat sobre l'avantprojecte de Pla Hidrològic Nacional i l'ús
racional de l'aigua.
L'avantprojecte de Pla Hidrològic Nacional, que més bé
hauria pogut batejar-se com al "Pla del Formigó", es basa en la
construcció de grans obres hidràuliques (inclosos més
de cent embassaments), que tenen com a eix central el transvasament d'aigües
de l'Ebre a àrees del litoral mediterrani. Això comportaria
un greu desequilibri territorial, ja que s'incentivaria encara més
l'èxode de les zones de l'interior i l'excessiva concentració
de la població i de les activitats econòmiques en la franja
litoral mediterrània.
L'impacte ambiental i social de tot aquest despropòsit seria
brutal, ja que suposaria la desaparició de moltes valls del Pirineu
amb un alt valor ecològic (inundant encara més pobles i expulsant
per la força els seus habitants); també posaria en greu perill
la supervivència del Delta de l'Ebre, on s'accelerarien el retrocés
i la salinització, i s'afectaria negativament l'activitat pesquera
del litoral.
El cost econòmic del pla s'estima en uns quatre bilions de pessetes,
que poden acabar sent molts més a causa de les desviacions pressupostàries
habituals en les grans obres públiques. Davant d'un projecte tan
transcendental i amb un costos tan elevats, almenys hauríem d'esperar
un esforç de rigor en la seua justificació econòmica.
Però d'això res: l'anàlisi cost-benefici presentada
pel govern, no només és ben pobra, sinó que, per a
tractar de justificar a tota costa el projecte, acaba manipulant dades,
ocultant informació i deformant conceptes, fins el punt que alguns
especialistes en anàlisi econòmica han arribat a descriure'l
com un cas clar de prevaricació tècnica.
En el fons, darrere del Pla Hidrològic que ens volen vendre
invocant un suposat interés general, s'amaguen els interessos d'importants
grups de pressió, principalment de les grans empreses constructores
que executarien les obres previstes i de les companyies elèctriques.
Aquest seria el vertader transvasament, el d'una enorme quantitat de diners
de les arques de l'estat que anirien a unes poques grans empreses que es
beneficiarien d'aquest desastre calculat.
D'altra banda, l'aigua transvasada es destinaria principalment a consagrar
i impulsar el model de creixement urbanístic del litoral, depredador
de territori, aigua i paisatge, i clarament insostenible (més camps
de golf, "terres mítiques", construcció
fins a l'últim pam de litoral, etc.).
Pel que fa al sector agrari, és evident que les petites o mitjanes
explotacions de caràcter familiar no podran pagar l'aigua procedent
dels nous transvasaments; els preus que tindrà aquesta aigua només
seran assequibles per als grans regadius molt tecnificats, sense valor
ambiental i en mans d'uns pocs propietaris d'agronegocis. Aquests regadius,
que han proliferat en els últims temps de manera il.legal i que
poc o res tenen a veure amb els sectors agraris tradicionals, sovint amaguen
operacions especulatives amb diners negres. Però el més greu
és que l'augment de la producció en el sector agrari mediterrani
propiciada pels transvasaments pot acabar rebentant els preus i ocasionant
la ruïna definitiva de milers de petits i mitjans agricultors.
Aquest avantprojecte és, en definitiva, l'últim exponent
d' un model de gestió de l'aigua desfasat, desequilibrador i insostenible,
basat en un increment sense límits del consum de l'aigua i que,
per tant, no solucionarà els autèntics problemes hídrics.
Enfront d'aquesta manera de fer hi ha un altre model basat en la utilització
racional de l'aigua, modern, equilibrador, respectuós amb el medi
ambient i sostenible. Aquesta model de gestió, assumit ja en molts
països, no és només una reivindicació ecologista;
és el que està defensant-se ja en totes les instàncies
de la Unió Europea i en les càtedres d'hidrologia i ecologia
de totes les universitats.
Ja ha passat l'època del formigó; és hora d'avançar
cap a la millora de la gestió, l'estalvi, l'eficiència en
els regadius, la implantació de tecnologies industrials i domèstiques
que reduisquen el consum d'aigua, de la depuració i reutilització
de les aigües residuals, de la conservació i regeneració
dels nostres boscos, de la restauració de les riberes dels nostres
rius, d'una ordenació territorial que respecte les limitacions ambientals...
És hora, en definitiva, de la instauració d'una nova
cultura de l'aigua.
Més informació:
pàgina sobre l'aigua de "La Carrasca"
i enllaços d'interés