La Colla Ecologista "La Carrasca" coincideix bàsicament en la posició de la Gerència de Medi Ambient pel que fa a la necessitat de modificar profundament el projecte de canalització i urbanització del riu Riquer pel que fa a: l’adequació de l’abast i característiques de l’actuació a la problemàtica específica d’inestabilitat existent; la minimització de l’alteració sobre el llit del riu; i la compatibilització de l’actuació amb criteris de sostenibilitat ambiental.

Al nostre entendre, una ciutat com Alcoi, que pretén apostar per la sostenibilitat ambiental, no pot continuar aplicant uns mètodes d'enginyeria hidràulica desfasats, que parteixen d'una perspectiva excessivament simplificada del que és el llit d'un riu i que són rebutjats per bona part de la societat, inclosos tècnics i especialistes. I això no només per raons mediambientals, sinó també per raons econòmiques, ja que cal tindre en compte la necessitat de sobredimensionar les obres pel risc que generen, a més del cost de manteniment addicional que comporta el fet d'anar en contra dels processos naturals de la dinàmica fluvial.

Considerem que el projecte manca d'una autèntica justificació; és més, ni tan sols en l’apartat de geotècnia del projecte consta la necessitat d’adoptar una solució tan impactant. L’actuació en el tram 1 i el tram 4 del projecte, consisteix en un entubament amb volta de formigó, que es pretén justificar basant-se en la necessitat de fer front a un greu problema d’estabilitat geotècnica dels vessants.

Tal com s’exposa en la síntesi de l’informe que ha redactat la Gerència de Medi Ambient sobre aquest projecte, l’Estudio de riesgos naturales en la ciudad de Alcoy, elaborat l’any 1990 per l’Instituto Tecnológico GeoMinero de España, no detecta cap problema greu d’estabilitat de vessants en l’esmentat tram 1. Pel que fa a la zona del tram 4 sí que detecta un problema de socavació al peu de vessant, però proposa per a resoldre’l la construcció d’un mur de defensa de gabions, molt més respectuosa amb la morfologia del riu que l’entubament i una solució més apropiada per a la contenció de talussos argilencs.

El projecte es justifica també en la necessitat de facilitar un ràpid desguàs en el cas d'avingudes, però no es defineixen ni avaluen exactament els problemes reals. De fet, en el tram afectat pel projecte no està acreditat en absolut cap risc per a les vides humanes en cas d'avinguda; pel que fa als béns immobles es dóna la paradoxa que el projecte preveu la demolició de les poques edificacions que hipotèticament podrien estar afectades en cas de riuada. El recent Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 156/1999 de 17 de setembre del Govern Valencià (DOGV de 29-9-99), no inclou Alcoi en la relació de municipis amb risc d'inundacions, en cap de les categories que estableix: risc alt, mitjà i baix.

El projecte careix d'estudi d'impacte ambiental, ja que el document que du eixe nom i que s'ha exposat en companyia del projecte no pot considerar-se com a tal. Si hi haguera hagut una voluntat real d'integrar els aspectes ambientals des de les primeres fases de planificació del projecte, aquest hauria hagut de desestimar, almenys, la canalització del riu i l'entubament d'alguns trams ja que comporten la irreversible destrucció del riu natural.

Considerem que existeixen alternatives sostenibles i menys impactants per a millorar l'estat del riu, i per això apostem perquè es duga a terme un projecte de restauració de rius i riberes amb tècniques de bioenginyeria. Són diversos els països que duen dècades treballant amb aquestes tècniques. Als Estats Units, per exemple, cada volta és més freqüent en la restauració dels rius el mètode Palmiter, que ha dissenyat i posat en pràctica tècniques senzilles per a estabilitzar les riberes i millorar la capacitat de desguàs dels rius, amb el lema "deixa que el riu faça el treball".

És especialment important que una restauració siga autosostenible en el temps, és a dir, que després de la fase de construcció i el manteniment necessari durant els primers anys, les funcions ecològiques es mantinguen sense contínua intervenció humana. Amb eixa finalitat, és important comptar amb la perspectiva temporal de la restauració en el seu disseny i execució, així com aconseguir que l'impacte inicial desaparega.