El Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi (CAUA) manifesta la seua preocupació davant el projecte d'urbanització del riu Riquer. La necessitat d'una actuació que rehabilite el llit del riu al seu pas per la ciutat és un fet evident. La seua progressiva degradació l'ha convertit, en alguns trams, en un lloc inhòspit i insà. L'oportunitat d'intervenir és, doncs, ben rebuda.

Ara bé, ens preocupen seriosament els criteris d'intervenció. Per a nosaltres, es tracta d'un projecte poc respectuós des del punt de vista ambiental, amb una obra de grans dimensions i d'un elevadíssim cost. Entenem que la justificació és dubtosa, en el sentit que els problemes de lliscament de vessants en la zona sobre la qual es pretén actuar no exigeixen una actuació de les dimensions proposades (especialment pel que fa al llit de formigó).

És, però, l'escàs respecte pel patrimoni immoble que el riu conté, precisament, en allò que el CAUA vol incidir. No cal dir que els rius ho han estat tot per a la indústria alcoiana. Les manufactures mecanitzades locals van aconseguir un elevat grau d'eficiència energètica utilitzant l'aigua dels rius com a força motriu. D'aquesta manera, al mateix temps que se superava l'entrebanc d'una energia cara (basada en el carbó mineral importat i la màquina de vapor), es generava un singular patrimoni fabril que té com a marc per excel.lència el llit dels rius. A més, a la zona del riu Riquer on es vol intervenir s'hi troba la Partida dels Tints, lloc on, com el seu nom indica, s'hi trobaven aquests edificis. Malgrat la degradació, encara en tenim restes significatives i, fins hui dia, a penes estudiades.

En aquesta zona, pel que sembla, s'hi van construir les primeres instal.lacions hidràuliques de la manufactura drapera alcoiana. El primer tint data del 1310 i, probablement, es trobaria sota la torre de Sant Gil, a la porta de Penàguila. Al segle XV, se'n van construir dos més, als marges del Riquer. L'excepcional qualitat de les aigües del riu resultava òptima per als processos del tintat. Progressivament, al llarg dels segles XVI i, després, del XVIII, van anar construint-se'n de nous. Durant el segle XIX, ja en plena etapa de la industrialització alcoiana, la partida va començar a ser nomenada com a Partida dels Tints, entrant en la seua època de plenitud. Des d'aleshores ençà, amb el funcionament de tints propis a les principals indústries draperes, s'inicia un abandó progressiu que ha anat agreujant-se fins a l'actualitat.

Entenem que, ni en el projecte, ni en l'estudi d'avaluació dels impactes ambientals, s'han pres en consideració aquestes qüestions. Alguns aspectes de l'obra, com el traslladament de ponts fora de la seua ubicació original i la demolició d'edificis fabrils, són els elements més cridaners. D'aquesta manera, i deixant de banda la qüestió dels ponts, es veurien afectats directament per l'execució de l'obra (amb el seu enderrocament) els següents edificis:

1. Tint de l'Ofici. Es tracta, probablement, d'un edifici construït en la mateixa ubicació d'un tint del 1400, que en aquesta data disposava de 3 calderes grans i una més d'estany (per a la tint d'escarlata), propietat de les famílies Escòrcia, Santamaria i Pasqual. El 1724 passaria a denominar-se com a Tint de la Reial Fàbrica de Draps, per la seua adquisició pel Gremi de Paraires per a ubicar una nova caldera d'aram amb què introduir nous tints, més acords amb les exigències de la moda d'aleshores. El 1885, ja en mans privades, va ser reconstruït parcialment després d'un incendi, conservant (a banda d'altres elements que tan sols un estudi arqueològic podria documentar) una petita xemeneia industrial de ceràmica de fust hexagonal. Aquest edifici és una bona mostra de les diferents utilitzacions que un mateix immoble fabril pot haver tingut al llarg del temps i mereix, per aquestes i altres raons (de tipus arquitectònic) la seua protecció. Pensem que caldria encetar un expedient de declaració de BIC (Bé d'Interés Cultural) per tal de protegir-lo íntegrament i evitar que les obres projectades puguen fer-lo desaparéixer totalment o parcial.

2. Tint de Sant Jordi. Construït el 1746 a les vores de l'horta del mateix nom per F. Carbonell. Es proveïa de la mateixa aigua que les dites hortes. En aquest tint sembla que s'instal.laria el 1753 l'artefacte per netejar les llanes inventat per Felip i Tomàs Miralles anomenat l'arpa. Posseïa 2 calderes de ferro i 16 tines. El 1882 s'hi va instal.lar una màquina de vapor i una caldera, afegint-se el 1895 un nou cos d'obra per a ficar-hi telers. El 1914 hi havia en funcionament dues calderes multitubulars Babcock-Wilcox, de 50 i 25 cv., tres motors cilíndrics, tres barques de tintar, un hidroextractor i tres màquines de debanar. Aquest tint, un dels més característics de la partida, ha estat funcionant com a tal fins els anys setanta i, actualment, els locals estan ocupats per indústries auxiliars tèxtils.

3. Tint de "Chordi". Documentat des del 1793. Tenia dret a utilitzar les aigües del Barranquet de Soler, conduïdes per una petita conducció de maçoneria a la marge del Riquer. Originalment la seua superfície era de 164 metres quadrats.

4. Tint de Rafael Carbonell. Documentat des del 1720. Als anys quaranta s'hi va instal.lar una filatura, afegint-hi un nou cos d'edifici. Posteriorment ha estat utilitzat per empreses auxiliars tèxtils.

5. Tint d'Yrles o de Sanz. Probablement també del 1400. Va ser enderrocat per a la construcció del Pont de Sant Jordi. Malgrat açò s'hi conserven restes de les seues estructures, concretament alguns murs que es troben al costat d'un dels pilars del pont.

A més, hi ha altres edificis que es veuran afectats ambientalment per l'execució del projecte, concretament:

1. Tint de Vitòria. Incorporat posteriorment al tint de la Bolta (actualment dins de les instal.lacions propietat de la família Monllor).

2. Tint de Lluch. Construït el 1754 per Jaume Pasqual. Situat al marge esquerre, a l'altra banda del pont de Fraga, en el camí de pujada a les hortes, rebia les aigües de la Font del Montalt. Ha sofert incendis parcials i, actualment, es troba ocupat per indústries auxiliars tèxtils.

3. Fàbrica de Petit. Construïda a mitjans del segle XIX, es dedicava a la fabricació de draps. En les seus primitives naus s'hi ha afegit altres edificis de construcció més moderna. També és ocupat actualment per indústries auxiliars tèxtils.

És només un botó de mostra. Tan sols un estudi atent de documentació arqueològica dels edificis, les vies de transport i el sistema hidràulic de la zona, entre d'altres, pot fornir-nos de la informació necessària per tal de formar els criteris d'actuació en matèria de preservació del patrimoni. Entenem, per tant, que l'informe d'impacte ambiental hauria de tenir en compte aquestes qüestions.

Evidentment, també pensem que el projecte hauria de modificar-se, si calgués, per tal de poder atendre a les exigències en matèria de preservació del patrimoni. Creiem, amb tot, que l'execució de les obres hauria d'haver estat precedida d'un ample debat ciutadà. Encara hi som a temps, tan sols cal disposar del projecte i establir un mecanisme de discussió. Demanem i esperem que així es produesca.