AL·LEGACIONS
10/novembre/1999
Al·legacions al projecte de canalització i urbanització del riu Riquer
1. La nostra associació ha pogut consultar
en les dependències de la Gerència de Medi Ambient de
l’Ajuntament d’Alcoi el "Projecte de canalització,
defensa i urbanització en el riu Barxell. 1a fase. Tram 1:
Viaducte de Sant Jordi", en el terme municipal d’Alcoi.
Així mateix, hem rebut la síntesi de l’informe que sobre aquest projecte ha elaborat la Gerència de Medi Ambient.
2. Coincidim bàsicament en la posició de la
Gerència de Medi Ambient pel que fa a la necessitat de modificar
profundament el projecte quant a:
- L’adequació de l’abast i característiques
de l’actuació a la problemàtica específica
d’inestabilitat existent;
- La minimització de l’alteració sobre el llit del
riu, de forma que aquest mantinguera al màxim les seues
característiques ecològiques i geomorfològiques;
- La compatibilització de l’actuació amb criteris
de sostenibilitat ambiental, tot emfasitzant aspectes com ara la
conservació i potenciació del patrimoni
arqueològic industrial, la integració urbanística
i d’usos i la reducció de les despeses de manteniment.
3. Considerem que el projecte manca d'una autèntica justificació:
3.1. Estabilitat geotècnica dels vessants
L’actuació en el tram 1 (a
partir del pont de Maria Cristina fins 235 m. aigües avall) i una
zona de 83 m. del tram 4 (en les proximitats de les confluències
amb el rierol Benissaidó i el riu Molinar) del projecte,
consisteix en un entubament amb volta de formigó, que es
pretén justificar basant-se en la necessitat de fer front a un
greu problema d’estabilitat geotècnica dels vessants.
Tal com s’exposa en la síntesi de l’informe de la
Gerència de Medi Ambient, l’Estudio de riesgos naturales
en la ciudad de Alcoy, elaborat l’any 1990 per l’Instituto
Tecnológico GeoMinero de España, no detecta cap problema
greu d’estabilitat de vessants en l’esmentat tram 1; de
fet, recentment s’han construït noves edificacions en la
capçalera del vessant (carrer Santa Llúcia), cosa
desaconsellada per l’estudi de l’ITGME en cas de vessants
amb risc d’esllavissament. En canvi, sí que destaca un
procés important d’esllavissament actiu ens els vessants
que es troben aigües amunt del pont de Maria Cristina, no afectats
per aquest projecte.
Pel que fa a la zona del tram 4 on es pretén entubar el riu,
l’estudi de l’ITGME sí que detecta un problema de
socavació al peu de vessant, però proposa per a
resoldre’l la construcció d’un mur de defensa de
gabions, molt més respectuosa amb la morfologia del riu que
l’entubament. D'altra banda, l'ITGME considera el mur de gabions
(amb un cost molt menor) una solució més apropiada per a
la contenció de talussos argilencs que els murs de
contenció de formigó, que requereixen l'excavació
contra el vessant, la qual cosa pot comprometre la seua estabilitat
durant la construcció.
Considerem, per tant, que hi ha una total falta de justificació
per a l’entubament dels esmentats trams. És més, ni
tan sols en l’apartat de geotècnia del projecte consta la
necessitat d’adoptar una solució tan impactant.
3.2. Avingudes
El projecte es justifica també en la necessitat de facilitar un
ràpid desguàs en el cas d'avingudes, però no es
defineixen ni avaluen exactament els problemes reals, derivats per les
avingudes, que es pretén resoldre, ni es concreten quins valors
(humans, naturals, culturals, arqueològics...) es vol preservar
amb aquesta obra. De fet, en el tram afectat pel projecte no
està acreditat en absolut cap risc per a les vides humanes en
cas d'avinguda; pel que fa als béns immobles es dóna la
paradoxa que el projecte preveu la demolició de les poques
edificacions que hipotèticament podrien estar afectades en cas
de riuada. El recent Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la
Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 156/1999 de 17 de setembre del
Govern Valencià (DOGV de 29-9-99), no inclou Alcoi en la
relació de municipis amb risc d'inundacions, en cap de les
categories que estableix: risc alt, mitjà i baix.
D'altra banda, en cas d'avinguda l'augment de la velocitat de
desguàs en aquest tram (afegida a la reducció de la
infiltració en el llit del riu i en les zones inundables)
incrementaria la capacitat destructiva aigües avall del tram
canalitzat, amb la qual cosa una intervenció pensada per a
evitar un problema inexistent en aquesta zona podria acabar creant un
problema real en altres trams del riu.
A més, l'augment de la velocitat de les aigües a causa de
la reducció longitudinal del riu i de la nova superfície
del llit del riu requereix, com diu el projecte, de corbes
d'amortiguació; la definició d'aquestes corbes precisa
d'estudis pilot en laboratori els quals, pel que sembla, encara no
s'han completat, per la qual cosa el comportament del riu en cas
d'avinguda no es coneix suficientment.
3.3. Estabilització dels marges del riu
Pel que fa a l'objectiu declarat
d'estabilitzar els marges del riu, considerem —com exposem
més endavant—, que hi ha alternatives respectuoses amb
l'ecosistema fluvial que poden acomplir les mateixes funcions i que, a
més, tenen un cost econòmic molt inferior.
3.4. Justificació urbanística i de millora estètica de la zona.
El projecte insisteix contínuament
en una situació d'extrema degradació de la zona on es
pretén intervindre, descrivint una situació
caòtica (abocadors, edificis sense cap valor, marginalitat...).
Si bé estem d'acord que la situació actual del riu
és evidentment millorable, considerem exagerat el
diagnòstic que se'n fa amb l'objectiu de justificar una
actuació que desvirtuaria el caràcter natural
—més o menys degradat— del riu i la seua zona
d'influència. La realitat és que no hi ha cap abocador en
la zona (i els residus que puguen trobar-se dispersos es podrien
retirar fàcilment amb uns costos mínims), que en
l'àrea d'actuació hi ha edificis amb un important valor
arqueològic industrial i que la qualitat de les aigües ha
millorat en els últims temps, la qual cosa ha permés que
el riu vaja recuperant gradualment els seus valors naturals.
Els autors del projecte parteixen d'una concepció de la zona
afectada com si es tractara d'un espai estrictament urbà, per la
qual cosa només són capaços de concebir una
millora estètica amb la creació de zones ajardinades
artificials. Aquesta posició oblida que moltes d'aquestes
actuacions en zones no habitades acaben creant un espai marginal,
escassament utilitzat per la població i que es degrada amb el
pas del temps. De fet Alcoi ja té certes dificultat amb el
manteniment dels seus parcs i ha tingut problemes de vandalisme en els
parcs més allunyats (cas, per exemple, de l'ampliació del
parc de la Zona Nord).
D'altra banda, amb eixa opció tanquen la porta a la possibilitat
de recuperar la vegetació natural de ribera, que comporta un
paisatge amb una evident major qualitat i varietat, que tindria un cost
de manteniment irrellevant i que permetria la conservació d'un
espai natural en el cor de la ciutat, el qual podria complir una
important funció cultural i educativa.
Pel que fa als problemes de degradació de les zones del centre
d'Alcoi pròximes al riu, entenem que la seua millora res
té a veure amb l'actuació sobre el riu, sinó que
els seus problemes obeeixen a factors molt més complexos.
4. El projecte careix d'estudi d'impacte ambiental, ja
que el document que du eixe nom i que s'ha exposat en companyia del
projecte no pot considerar-se com a tal. Una simple ullada a l'esmentat
document és suficient per trobar errades impresentables que
demostren la nul.la voluntat de fer una autèntica
valoració de l'impacte. Sembla que l'única finalitat
d'aquest "estudi" és complir amb el tràmit preceptiu
d'acord amb la legislació d'aigües vigent.
Una autèntica valoració d'impacte ambiental hauria de
servir per a detectar, avaluar i minimitzar els efectes ambientals
negatius d'un projecte, cosa que no sempre és possible amb la
incorporació de mesures correctores a posteriori. Per aquesta
raó s'ha de contemplar sempre la possibilitat real de desestimar
un projecte a causa de la magnitud dels seus impactes negatius.
Si hi haguera hagut una voluntat real d'integrar els aspectes
ambientals des de les primeres fases de planificació del
projecte, aquest hauria hagut de desestimar, com a mínim, la
canalització del riu i l'entubament d'alguns trams, actuacions
aquestes que comportarien la irreversible destrucció del riu
natural, creant un canal uniforme sense valor ecològic ni
estètic, on es perdria la diversitat dins del llit del riu i la
connectivitat amb la ribera i les petites planes inundables.
Els rius no són simples infraestructures hidràuliques,
sinó que constitueixen a més valuosíssims
ecosistemes, tant per la riquesa biològica que sustenten com per
la varietat de nínxols ecològics que creen en els llits,
riberes i zona humides en estreta relació amb el curs d'aigua.
Oblidar aquesta perspectiva ha comportat, sense cap dubte, la
pèrdua d'importants valors biològics i ha provocat el
desequilibri de sistemes que són altament productius.
5. El projecte palesa un menyspreu absolut pel patrimoni arqueològic industrial, al
qual l'autoanomenat estudi d'impacte ambiental no fa cap
referència. Aquest projecte afecta precisament la partida de
Tints, característica partida industrial alcoiana configurada
per un conjunt d'edificis industrials. Aquests edificis han creat un
paisatge industrial vertebrat al llarg del riu Riquer, que forma part
de la memòria i el record de la ciutat i que es pot contemplar
encara cada dia des de l'inigualable mirador del pont de Sant Jordi.
En aquesta partida està documentada la presència
d'indústries del tint des del començament del segle XV,
tot i que s'ompli de nous tints a partir del segle XVII, per assolir la
seua època de major esplendor en el XIX.
Hi destaquem l'existència del conegut com a Tint de l'Ofici, que
va ser el primer tint que es va instal.lar al Riquer en l'any 1400. En
1734 aquest tint es va cedir a la Real Fàbrica de Draps. El
projecte de canalització del Riquer preveu l'expropiació
i demolició —entre d'altres— d'aquest edifici
d'origen industrial.
6. Considerem que existeixen alternatives sostenibles i menys
impactants per a millorar l'estat del riu, que compleixen millor que el
projecte actual els objectius d'estabilització de les riberes
del riu. Per això apostem perquè es duga terme un
projecte de restauració de rius i riberes amb tècniques
de bioenginyeria
A partir del coneixement de la dinàmica dels rius i dels seus
valors mediambientals, es poden establir una sèrie de principis
bàsics que s'han de tindre en compte en els projectes de
restauració, fent-los extensius a qualsevol altre tipus de
projecte o intervenció en els llits fluvials. Es tracta de
restaurar, o de no alterar, l'estructura del riu (morfologia, tipus de
substrat, condicions hidràuliques del corrent, comunitats
biològiques del riu, etc.) i les funcions de cadascun dels
components d'eixa estructura, permetent les interrelacions dins el
mateix riu i entre aquest i la seua plana d'inundació.
La restauració de rius i riberes per mitjà de
l'enginyeria mediambiental o bioenginyeria assoleix l'objectiu del
control dels rius, sovint amb un cost menor que l'enginyeria fluvial
clàssica, actuant a favor dels processos fluvials i deixant que
el riu faça part del treball, respectant els valors
mediambientals que aquest representa.
Són diversos els països que duen dècades treballant
amb aquestes tècniques. Als Estats Units, per exemple, cada
volta és més freqüent en la restauració dels
rius el mètode Palmiter, que ha dissenyat i posat en
pràctica tècniques senzilles per a estabilitzar les
riberes i millorar la capacitat de desguàs dels rius, amb el
lema "deixa que el riu faça el treball". Aquest mètode,
que ha obtingut un reconeixement oficial i gran difusió
pública per a la seua aplicació en nombrosos estats
nord-americans, es basa -de manera resumida- en els següents
principis:
- Actuar a favor de la natura amb els seus propis mitjans resulta
més econòmic i eficaç que actuar en contra seua.
- Cal utilitzar materials naturals sempre que siga possible (ús
sistemàtic de la vegetació o d'estructures
construïdes amb troncs, branques, pedres soltes de diferents
grandàries, etc.).
- S'ha d'intervindre de manera selectiva dins del llit fluvial, afegint
o eliminant elements que l'obstrueixen, actuant sempre de manera
puntual, on aparega dita obstrucció, però deixant
inalterada la resta del llit, evitant així intervencions
indiscriminades que uniformitzen les condicions naturals i la
incorporació d'elements aliens al llit (obres de ciment,
formigó, etc.).
A més de recórrer a eixos elements naturals del llit per
a la seua restauració, cas que siga necessari sempre hi ha la
possibilitat d'utilitzar sistemes suficientment resistents a la
força del corrent, però que permitisquen una posterior
recolonització o recobriment per la vegetació
(geotèxtils, gavions, etc.) a fi que aquesta complete el seu
efecte estabilitzador i subministre, entre d'altres funcions, ombra a
les aigües i aport de matèria orgànica al llit
fluvial, a més de servir de refugi a nombroses espècies.
La incorporació d'elements naturals comporta un benefici afegit
sobre el funcionament ecològic del riu i la seua millora
estètica, aspectes difícils d'avaluar
monetàriament. Cal tindre en compte també
l'absència de costos addicionals de manteniment, que en obres
d'enginyeria hidràulica tradicional poden superar el cost del
projecte inicial.
És especialment important que una restauració siga
autosostenible en el temps, és a dir, que després de la
fase de construcció i el manteniment necessari durant els
primers anys, les funcions ecològiques es mantinguen sense
contínua intervenció humana. Amb eixa finalitat,
és important comptar amb la perspectiva temporal de la
restauració en el seu disseny i execució, així com
aconseguir que l'impacte inicial desaparega.
7. En els darrers anys, la intensificació de la crisi ambiental
i una major conscienciació social, han propiciat que la
població exigisca dels poders públics una major
integració dels criteris ambientals en la seua gestió. En
el cas d'Alcoi, una mostra d'aquesta voluntat s'ha traduït en
l'adhesió de l'Ajuntament a la Carta d'Aalborg, decisió
que es va prendre a la darreria de 1997 per unanimitat de tots els
grups polítics municipals. Atenent a aquesta decisió, la
sostenibilitat ambiental ha de ser una de les prioritats de la nostra
política municipal.
Al nostre entendre, aquesta aposta per la sostenibilitat ambiental
és incompatible amb el projecte de canalització del riu
d'Alcoi, basat en uns mètodes d'enginyeria hidràulica
desfasats, que parteixen d'una perspectiva excessivament simplificada
del que són els rius i que cada volta susciten un rebuig
més gran.
8. Segons l'article 102.1 de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de
contractes de les administracions públiques, aquestes poden
modificar els contractes tant per raons d'interés públic
com per necessitats noves o causes imprevistes. És
evident que l'interés públic justifica a bastament la
modificació de l'obra en aquest cas i que la preservació
del medi ambient és una necessitat actual amb què
l'Ajuntament d'Alcoi s'ha compromés mitjançant la
subscripció de la Carta d'Aalborg. No podem oblidar tampoc que
el projecte ignora totalment l'existència, el valor i les
possibilitats del patrimoni arqueològic industrial de la zona.
Si no s'aconsegueix una modificació substancial del projecte que
evite els impactes negatius a què hem fet referència en
aquest escrit, pensem que sempre serà millor desistir de
l'execució de les obres d'acord amb les previsions de
l'esmentada Llei 13/95 (arts. 112.c, 150, 152, etc.), abans de permetre
la destrucció d'una part importantíssima del nostre
patrimoni natural i cultural, que en absolut es veuria compensada per
la utilitat més que dubtosa del projecte.
D E M A N E :
1. Que es done trasllat al Ministeri de Medi Ambient i a la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer del que hem
exposat en aquest escrit.
2. Que es duguen a terme totes les actuacions possibles per tal de
modificar de manera substancial el "Projecte de canalització,
defensa i urbanització en el riu Barxell. 1a fase. Tram 1:
Viaducte de Sant Jordi" en el sentit que apuntem o, cas que això
no siga possible, que es renuncie a la seua execució.
