n.0 
tardor
2003
b u t l l e t í   i n f o r m a t i u
de la Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
 
 

 
URBANITZAR 
SERELLES: 
FER ALCOI 
MÉS INHABITABLE, 
MÉS INSOSTENIBLE 
 
La urbanització de més de 75 hectàrees en la zona de Serelles, en les faldes de la serra de Mariola, no només és una agressió per a aquest espai natural recentment protegit. És també, i sobretot, una agressió al conjunt de la ciutat, amb greus conseqüències per a la qualitat de vida, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. 
  
 

  
L'estiu de 2002 l'Ajuntament d'Alcoi va iniciar els trámits per a reclassificar com a sòl urbanitzable un total de 76,41 hectàrees en la zona de Serelles, actualment classificades com a sòl no urbanitzable. Això permetria construir en eixa zona més de 1800 habitatges, principalment unifamiliars. 
  
Els terrenys afectats es troben a les faldes de la serra de Mariola i actualment formen part de l'àrea agrícola de la zona d'esmortiment d'impactes del Parc Natural de la serra de Mariola (en un principi l'Ajuntament va tindre el cinisme d'intentar que es declararen urbanitzables terrenys de protecció forestal, a pesar dels informes previs de la Conselleria de Medi Ambient, que advertien de la clara il·legalitat d'aquesta pretensió). 

Una actuació totalment injustificada 
  
Aquesta homologació no compleix els requisits establits per la legislació urbanística valenciana, que obliguen a justificar que la reclassificació és necessària i urgent (cosa que no es fa en absolut). Tot indica que es tracta d'una operació que, en lloc de buscar el benestar col·lectiu, respon només als interessos especulatius dels propietaris dels terrenys, que veurien multiplicar-se el seu preu. 
  
Cal aclarir que Alcoi, a més de comptar amb una dotació d’habitatges per damunt de les necessitats de la població, disposa de sòl urbanitzable més que suficient per a la construcció a mitjà termini d’habitatges unifamiliars, sense que hi haja cap necessitat de reclassificar sòl no urbanitzable. 
  
Tampoc no es poden al·legar motius de creixement demogràfic per a justificar l'homologació: catorze anys després de l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) en vigor, és evident que els seus pronòstics de creixement demogràfic —sobre els quals va basar la planificació urbanística—  es van sobredimensionar: mentre que la seua projecció mitjana preveia una població de 78.541 habitants per a l'any 2000, la realitat és que a l'inici de 2002 només hi havia censades 61.282 persones (4.000 menys que en 1989). 
  
És a dir: si un PGOU basat en unes previsions exagerades de creixement demogràfic no va considerar necessari classificar aquests sòls com a urbanitzables, resulta difícilment justificable que es propose ara aquesta reclassificació quan les previsions no només s'han incomplit, sinó que s'ha produït un decreixement significatiu de la població. Pel que fa al futur pròxim, res no fa pensar en un canvi de tendència. 
  
A més, és ingenu pensar que la dotació d'una superfície desmesurada de sòl urbanitzable permetria canviar la tendència demogràfica del municipi, com s'ha suggerit en alguna ocasió. Atribuir la tendència regressiva de la població alcoiana a la suposada falta de sòl urbanitzable no només és simplista i tècnicament injustificable, sinó que es contradiu tant amb la realitat de l'existència actual de sòls pendents d'urbanització a Alcoi, com amb la política de sòl duta a terme per municipis veïns, com ara Cocentaina, on l’increment de terrenys edificables no ha representat, ni de bon tros, un augment equivalent de la població resident en el municipi. 
  
En quina situació es troba el procés? 
  
El 25 d'octubre de 2002, el ple de l'Ajuntament d'Alcoi, amb el vot favorable del PP i del grup mixt, va acordar l'aprovació provisional d'aquesta homologació modificativa, desestimant les al·legacions de La Carrasca-Ecologistes en Acció i d'altres entitats locals que demanàvem el manteniment de la zona com a no urbanitzable. 
  
A hores d'ara la tramitació està pendent d'uns tràmits que depenen de la Conselleria de Territori i Habitatge: l'informe del Servei d'Espais Naturals, la declaració d'impacte ambiental i l'informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme. Encara que des del punt de vista urbanístic, ambiental i legal aquesta actuació és inacceptable, tenim poques esperances en l'actuació de la Generalitat Valenciana, sobretot si atenem a la seua trajectoria de sotmetiment a condicionaments polítics i crematístics. 
  
Potser l'única alternativa que ens quede siga la presentació d'un recurs contenciós administratiu (sense que tinguem massa confiança en la via judicial, que resulta cara, lenta i sovint decebedora). 
 

 
La urbanització de Serelles suposaria la imposició d'un model de creixement urbà ambientalment i socialment insostenible, a més de ser més costós de mantenir per a l'erari municipal. 
Així mateix, les seues implicacions podrien ser molt negatives per a la recuperació i rehabilitació del centre de la ciutat i provocar un augment del ja elevat nombre d'habitatges desocupats.
  • Fort augment del trànsit

  •  
  • Balafiament d'aigua

  •  
  • Alt consum de sòl

  •  
  • Consum d'energia

  •  
  • Impacte paisatgístic

  •  
  • Sobrecost i degradació de la ciutat

  •  
  • Impacte sobre Mariola
  •   
      
      
      
    Fort augment del trànsit 
      
    Provocaria un augment del greu caos circulatori que pateix Alcoi, ja que els seus més de 5.000 habitants dependrien del cotxe per a tot. Això comportaria un greu impacte ambiental i social sobre el conjunt de la ciutat, especialment sobre el barri de l'Eixample, que absorbiria la major part del nou trànsit generat i, per tant, més soroll, més contaminació atmosfèrica, més barreres i un major perill d'atropellaments. 
      
    La dependència del cotxe es deuria al caràcter monofuncional de la urbanització, és a dir, al seu ús quasi exclusivament residencial, que obligaria els seus habitants a anar a àrees allunyades per a satisfer les necessitats quotidianes (treball, escola, compres, gestions, sanitat, oci, etc.); tant les distàncies dels recorreguts com les fortes pendents de la zona limitarien els desplaçaments a peu. A més, el autobusos urbans no podrien atendre adequadament aquesta zona a causa de la baixa densitat d'habitatges, que fa impossible un servei de transport col·lectiu viable. 
      
    Balafiament d'aigua 
      
    Un bon exemple del balafiament de recursos naturals d'aquesta urbanització el trobem en el cas de l'aigua, amb conseqüències per al conjunt de la població d'Alcoi tant pel que fa al subministrament com a la depuració (increment d'un 25 % del volum d'aigües residuals). 
      
    El consum d'aigua en els habitatges unifamiliars és molt superior  —entre 2 i 12 voltes més—  al dels pisos o cases baixes sense jardí. Calculem que els més de 1800 habitatges previstos comportarien un consum anual de més d'un milió i mig de m3 que s'afegirien a l'actual consum urbà, estimat en sis milions i mig de m3 a l'any, empitjorant la ja preocupant situació dels nostres aqüífers. 
      
    Alt consum de sòl 
      
    El model d'edificació que es proposa és el que consumeix més superfície de terreny per habitant, cosa totalment inacceptable en un terme amb les característiques topogràfiques i ambientals d'Alcoi. El balafiament de sòl agrícola o natural —un capital insubstituïble—  és una greu irresponsabilitat, que impedeix que en el futur s'hi puguen implantar altres usos realment necessaris i beneficiosos per al conjunt de la ciutat. 
      
    Consum d'energia 
      
    Creixeria significativament, no només per l'increment del trànsit, sinó també perquè les cases unifamiliars tenen un consum energètic per habitant proporcionalment més elevat que altres tipologies de construcció. Així mateix, la major distància de via pública per habitatge en les urbanitzacions representa un element d'ineficiència pel que fa a l'enllumenat públic, ja que calen més punts de llum per servir a una població molt menor. 
      
    Impacte paisatgístic 
      
    Destrucció del paisatge, amb la desaparició definitiva de zones de cultiu de secà i d'altres elements tradicionals com ara els camins, els marges i les basses. 
      
    Sobrecost i degradació de la ciutat 
      
    El manteniment de les infraestructures i serveis d'una urbanització dispersa (xarxa de clavegueram i de subministrament d'aigua, enllumenat, neteja, etc.), amb una baixa densitat de població, té un cost elevat que hauríem de pagar el conjunt dels ciutadans d'Alcoi. 
      
    A més, aquesta urbanització incrementa el perill de degradació per als barris de la ciutat, que poden perdre població i les inversions que necessiten, ja que l'expansió de la superfície de la ciutat no es correspon a cap augment de la població. 
      
    Impacte sobre Mariola 
      
    L'àrea d'esmortiment d'impactes té com a funció la preservació dels valors ecològics i paisatgístics del parc natural de Mariola. La seua urbanització desplaçaria cap a zones més sensibles l'impacte derivat de la proximitat de la ciutat. Entre les conseqüències d'aquesta major pressió humana destaca l'increment del risc d'incendis forestals. 
     
       
     

     
       Les ciutats ja són velles 
    VINE A VIURE A SERELLES 
    Urbanisme brutal amb vistes al parc natural

    www.pelotazo.brut   
     
     

     
     
    Pròxima construcció de més de 1800 habitatges (principalment parejats, adosats i unifamiliars) en la zona de Serelles, junt al parc natural de la serra de Mariola, en terme municipal d'Alcoi. 
      
    Uns terrenys no urbanitzables que esperem que l'Ajuntament d'Alcoi reclassifique en benefici de la societat...  limitada. 
      
    La població d'Alcoi no creix, però sí creixeran els nostres beneficis.
     
     
    Acosta't a la llibertat...
    ...a costa de ser un esclau del cotxe
    A peu? Amb autobús? Quina vulgaritat! Vivint a Serelles hauràs d'anar amb cotxe al treball, a l'escola, a comprar, al cinema, a la filà... I no et preocupes: el trànsit i la contaminació els aguantaran sobretot els veïns de l'Eixample.
     
    Acosta't al paradís...
    ...a costa de l'aigua que no tenim
    Presumiràs de gastar moltíssima més aigua que els altres habitants d'Alcoi: en el jardí, en la piscina... A més, el manteniment de les infraestructures i dels serveis públics ens els pagaran entre tots, encara que costen més cars.
     
    Acosta't a la natura...
    ...a costa de formigonar l'entorn
    En el segle XXI ja no és estètic un paisatge amb oliveres, marges, basses, camins... A més, ¿per a què volem els especuladors un parc natural si no podem fer negoci amb els terrenys més pròxims?
     
    Acosta't als espais oberts...
    ...a costa de tancar-te en el teu món
    En Serelles no hi haurà carrers com els que coneixes, sinó vials sense xiquets jugant, ni botigues, ni vells passejant. Per fi evitaràs mesclar-te amb la xusma i podràs estar-te tancat a casa, envoltat de reixes i alarmes.
     
    Acosta't a una urbanització que naix... ...a costa de la mort d'altres barris
    Alcoi no creix en població. Per això, com més gent se'n va a viure a les urbanitzacions, més es degraden els barris. T'agradaria viure en un barri degradat? No esperes més: la ciutat ja no té futur.
     

     
     

     

    Edita: Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
     
    [+ informació]
     
     
    COMUNICAT DE PREMSA
    09/març/2003   
     PROTESTA IRÒNICA DE LA CARRASCA-ECOLOGISTES EN ACCIÓ DENUNCIANT LES CONSEQÜÈNCIES QUE TINDRIA LA URBANITZACIÓ DE SERELLES


     
    Membres de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció han realitzat aquest matí una acció de denúncia de la urbanització que l'Ajuntament d'Alcoi pretén dur a terme en la zona de Serelles, en uns terrenys classificats com a no urbanitzables i que es troben dins l'àrea d'esmortiment d'impactes del parc natural de la serra de Mariola.
     
    Els ecologistes, disfressats d'obrers i de representants de la promotora immobiliària "El pelotazo fácil", han repartit propaganda irònica de la urbanització entre la gent que pujava cap a la font de Serelles per a participar en la repoblació popular de hui, a la qual després també s'han sumat  —com tots els anys—  els membres de La Carrasca.
     
    La propaganda, amb el lema "Urbanisme brutal amb vistes al parc natural" denuncia en clau d'humor els greus impactes que tindria sobre la ciutat d'Alcoi la injustificable urbanització de la Solana de Serelles, amb la construcció de més de 1800 habitatges. Entre els aspectes negatius de la urbanització que recull el fullet repartit destaquen:  
    [+ informació]
     

      [La Carrasca-Ecologistes en Acció]    [Ecologistes en Acció PV]    [Confed.  estatal d'Ecologistes en Acció]