La Carrasca rep el Premi de Medi Ambient Margalló
El projecte premiat consisteix en una campanya de divulgació dels valors de la vall de la Canal i de sensibilització dirigida a la seua conservació
 
El Centre Excursionista de València promou des de la seua fundació iniciatives de conservació i divulgació del patrimoni cultural i natural valencià. A través de la Fundació Centre Excursionista ha creat un premi que reconeix i dóna suport a projectes d'interés en el camp de la protecció ambiental de les nostres muntanyes i espais naturals. Aquest nou premi pretén dinamitzar projectes i estudis impulsats per associacions o col.lectius de persones que treballen en el món de l'excursionisme científic i l'educació ambiental, amb l'objectiu que es coneguen i executen propostes innovadores que repercutisquen en una millora del nostre medi ambient, en benefici de la societat que usa i gaudeix d'aquestes entorns. El 9 de maig de 2001 es va reunir el jurat del Premi de Medi Ambient Margalló per valorar i seleccionar el projecte guanyador de la primera edició d'aquest certamen, convocat pel Centre Excursionista de València. 
  
Després de l'oportuna deliberació va ser  elegit guanyador el projecte de campanya de divulgació dels valors de la vall de la Canal (termes d'Alcoi i Xixona) i de sensibilització dirigida a la seua conservació, presentat per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció. 
   
La vall de la Canal, situada en els termes municipals d'Alcoi i Xixona, és una depressió  envoltada per espais de gran valor natural, que compta amb un important patrimoni natural i cultural i que compleix funcions ambientals bàsiques: corredor biològic de primer ordre i  zona de recàrrega de l'aqüífer Barrancones-Carrasqueta, bàsic per al proveïment d'aigua potable d'Alcoi i d'Ibi.  
 
[ més informació sobre el projecte]
 
 
 
 

 
 
 CAMPANYA DE DIVULGACIÓ DELS VALORS DE LA VALL DE LA CANAL
I DE SENSIBILITZACIÓ DIRIGIDA A LA SEUA CONSERVACIÓ 
>>
PER QUÈ LA CANAL?
>> OBJECTIUS DEL PROJECTE
>> LA CANAL: ESPAI DE CONNEXIÓ VITAL ENTRE ELS ESPAIS NATURALS DE LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES
>> LA CANAL I LA VULNERABILITAT DE L'AQÜÍFER BARRANCONS-CARRASQUETA
>> PRINCIPALS PUNTS D'INTERÉS HISTÒRIC I CULTURAL EN LA CANAL I EN LES SEUES IMMEDIACIONS
>> LA CAMPANYA DE DIVULGACIÓ I CONSCIENCIACIÓ


 
 
 
 
 
 
 
PER QUÈ LA CANAL?
 
 
La Canal...  
 
...constitueix un important corredor ambiental 
que connecta, d'una banda, el conjunt constituït pel Parc Natural del Carrascal de la Font Roja i el futur Parc Natural de Mariola i, de l'altra, l'àrea formada per les serres dels Plans i Rentonar —que es perllonguen cap a llevant fins al massís d'Aitana— i la Carrasqueta —que comunica amb tota l'extensió muntanyenca de la Foia de Castalla. A més, presta als espais naturals que l'envolten uns serveis bàsics: protegeix l'entorn de la implantació d'activitats pertorbadores, genera ecosistemes de vora bosc-cultius, aporta aliments per a espècies animals que viuen al parc, etc.  
 
...gaudeix d'una alta qualitat paisatgística 
amb una estructura de masos i cultius que voregen els límits del bosc a les dos bandes de la vall, formant un conjunt de singular valor per la seua combinació d'equilibri ambiental i potència visual. 
 
...presenta un important potencial per a l'excursionisme i el turisme d'interior de qualitat 
tant per la seua posició central en el potent sistema d'espais naturals abans esmentat (Mariola, Font Roja, els Plans-Rentonar-Aitana, Carraqueta-Maigmó), com per la presència immediata d'un importantíssim patrimoni històric i cultural (conjunt de pintures rupestres de la Sarga, poblat ibèric del Puig, conjunt arqueològic industrial del Molinar, pous de neu, masos, restes de carboneres i forns de calç, etc.). A més, per la Canal discorre la via verda que aprofita la plataforma abandonada del tren Alacant-Alcoi (part potencial de la xarxa transeuropea de vies ciclistes "Euro-Velo"). 
 
...és de vital importància per a la protecció de l'aqüífer Barrancones-Carrasqueta 
i, en especial, dels pous del Molinar (principal font de proveïment d'aigua potable d'Alcoi). La zona de La Canal presenta una peculiaritat hidrogeològica que col·loca l'aqüífer en una situació de gran vulnerabilitat: si bé tota la zona de la Canal descansa sobre una gruixuda capa de tap i argiles impermeables, la protecció desapareix precisament en la zona de desaigüe de la vall, on les calcàries afloren a la superfície. Això vol dir que quan les aigües superficials d'escorrentia de la Canal (amb els contaminants de tot tipus que puguen arrossegar) arriben en èpoques de pluja al barranc de la Batalla, poden infiltrar-se directament fins a l'aqüífer o a través del llit del riu, aigües amunt dels pous del Molinar.
 
 
OBJECTIUS DEL PROJECTE
 
 
  • Dur endavant una campanya de divulgació dels valors ambientals i historicoculturals de la partida de la Canal, als termes municipals d'Alcoi i de Xixona.
  • Potenciar aquesta zona com a lloc idoni per al desenvolupament d'activitats recreatives i educatives de baix impacte, com ara el senderisme - excursionisme, el cicloturisme, l'educació ambiental i el turisme cultural.
  • Sensibilitzar la població pel que fa a la necessitat de protecció d'aquest espai, principalment per la vulnerabilitat de l'aqüífer subjacent i per la seua importància com a corredor biològic. Aquesta conscienciació social afavoriria el manteniment de la seua qualificació urbanística actual (sòl no urbanitzable de protecció especial), evitant així usos indesitjables, i generaria una major pressió sobre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a fi que delimitara amb diligència el perímetre de protecció dels pous del Molinar.
  • Promocionar l'agricultura ecològica en les explotacions agrícoles existents en la vall de la Canal. La progressiva implantació de l'agricultura ecològica, no només contribuiria a evitar la contaminació de les aigües subterrànies pels productes fitosanitaris i els adobs químics, sinó que també podria acomplir una funció didàctica si s'integrara la visita a finques ecològiques en els itineraris educatius i les rutes que es creen.
 
 
LA CANAL:
ESPAI DE CONNEXIÓ VITAL ENTRE ELS ESPAIS NATURALS DE LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES
 
 
L'aïllament dels espais naturals 
  
La transformació de les zones naturals per activitats humanes es remunta a l'aparició de l'espècie humana sobre el planeta. Prompte l'home va saber utilitzar elements com el foc per a cremar zones de boscs i després transformar-les en zones de conreu. Avui dia comptem amb eines molt més dures i eficients per a la modificació del territori; tan gran ha estat la pressió que ens hem vist obligats a protegir moltes zones amb importants valors naturals. 
  
Aquest plantejament de conservació va per un camí equivocat o, almenys, inútil. Si seguim conservant illes “naturals” dins d'un entorn totalment degradat o degradable, sense corredors biològics que els interconnecten, comprometrem la viabilitat futura de les seues poblacions animals i vegetals. Mc Arthur & Wilson van comprovar en les seues investigacions que l'índex d'abundància d'espècies es relaciona de forma directament proporcional amb la grandària de l'hàbitat i inversament proporcional amb la distància d'altres hàbitats. En poques paraules, aquesta teoria, anomenada teoria biogeogràfica insular, diu que per a conservar la biodiversitat d'un territori no és suficient la creació de petits espais naturals, sinó que les zones que es vol conservar han de tenir una superfície suficient i a més han de tenir a prop altres zones naturals entre les quals hi haja un flux constant d'organismes. 
  
La fragmentació produïda per la proliferació de vivendes unifamiliars i urbanitzacions, el creiximent de zones urbanes i les infraestructures viàries són problemes que afecten cada vegada més els espais naturals. De fet, un dels indicadors de biodiversitat que s'utilitza en diferents països i que fins i tot ofereix el Ministeri de Medi Ambient és l'índex de fragmentació, que es calcula obtenint el coeficient entre la longitut en quilòmetres de la xarxa de carreteres asfaltades i la superfície en quilòmetres quadrats de l'àrea de referència. 
  
Com a conseqüència de l'aïllament dels espais naturals es produeix una reducció de la dimensió del sistema fins a nivells inferiors a l'àrea mínima viable, a més de produir-se la interrupció de fluxos migratoris estacionals, sobretot de vertebrats terrestres, que amb el temps poden ocasionar fenòmens de consanguinitat i pèrdua de variabilitat genètica de les espècies, la qual cosa les fa més vulnerables davant de canvis en les condicions ambientals o de malaties, cosa que pot portar a extincions locals d'eixes espècies. 
  
A més, com que el territori està altament fragmentat, les possibilitats de repoblacions naturals d'individus de zones pròximes són molt escasses. 
  
Com veiem, la fragmentació d'un territori esdevé en una succesió de fets que no afavoreixen l'evolució  dels sistemes naturals; a més a més, la qualitat visual i paisatgística es veu seriosament afectada, ja que minva amb el grau d'antropització del territori. 
  
Tot el que hem vist fins ara ens fa pensar en la necessitat de connectar els espais naturals que ens resten per tal d'afavorir els processos funcionals d'un ecosistema. Connectar comporta permetre els desplaçaments i els fluxos de material biològic que asseguren la continuïtat entre els ecosistemes i, per tant, els processos ecològics. 
  
Per tal de conservar o restaurar les connexions entre espais naturals disjunts cal actuar des de l'àmbit de la planificació territorial, i per tant es fa necessària la creació d'un sistema vertebrador dels espais naturals conformat per una trama on els nodes són els espais naturals i els fils els corredors que mantenen els fluxos ecològics i garanteixen el funcionament del sistema. Com bé diu Mallarach, en referir-se a les dimensions dels espais naturals: “La funcionalitat de la xarxa no depén de les dimensions dels nodes, sinó de les dimensions de la seua trama i de les característiques dels seus fils”. 
  
Són molts els esforços i les iniciatives a nivell internacional i nacional i molta la gent  dedicada a afavorir les connexions ecològiques per tal de millorar l'estat de conservació dels nostres espais. Tenim bons exemples a Europa amb l'intent de creació de la Xarxa Natura 2000, a Amèrica Central amb la creació recent del Corredor Natural Centroamericano o la intenció de crear una xarxa d'espais naturals del País Valencià per part de la Conselleria de Medi Ambient. 
  
La importància de la Canal com a corredor biològic 
  
Fins ara la zona de la Canal presenta un bon estat de conservació, gràcies sobretot a la pervivència de les activitats agropecuàries tradicionals, la qual cosa ha permés el manteniment de la seua funció com a zona de connexió de gran importància per als sistemes naturals de les Comarques Centrals Valencianes. 
  
La zona de la Canal està situada en els termes municipals d'Alcoi i Xixona. És una depressió  envoltada per espais de gran valor natural: al nord-oest connecta amb la serra dels Barrancons que se situa dins dels límits del parc natural de la Font Roja-Mariola; a l'est es localitzen les serres dels Plans i del Rentonar, que es perllonguen cap a llevant fins al massís d'Aitana, configurant una àrea que s'estén des de la Carrasqueta fins a la vall de Guadalest, contactant alhora amb les valls de la Marina Alta; al sud-oest connecta amb part de la serra de la Carrasqueta i amb tota l'extensió muntanyenca de la Foia de Castalla (Maigmó). És remarcable, a més, el seu caràcter de fita biogeogràfica, ja que delimita els dominis semihumid i semiàrid. 
  
La Canal es troba en la capçalera de la vall del riu Serpis; cal destacar aquest fet, per tal com els rius actuen com a corredors biològics de gran importància, ja que són els principals vertebradors naturals del territori, en connectar zones molt allunyades, com ara la comarca de l'Alcoià amb la de la Safor.
 
 
LA CANAL
I LA VULNERABILITAT DE L'AQÜÍFER BARRANCONS-CARRASQUETA
 
 
La vall de la Canal descansa sobre la Unitat Hidrogeològica Barrancons-Carrasqueta. No es coneix amb precisió el règim de circulació de l'aigua en aquesta unitat hidrogeològica, però sí que se sap que el brollador del Molinar és el punt de descàrrega natural més important de l'aqüífer principal de la unitat, i en particular de la part d'aquest que se situa al sud del brollador (barranc de la Batalla, Font Roja, la Canal). De fet, l'aqüífer principal de la UH Barrancons-Carrasqueta és anomenat en alguns documents tècnicos com “aqüífer del Molinar”. Per tractar-se d'un aqüífer de capçalera d'una conca hidrogràfica (la del Serpis), genera uns recursos d'aigua d'alta qualitat i molt valorats. 
  
La vall de La Canal es troba reomplida per potents capes de margues i argiles marines, materials que són bastant impermeables, especialment quan presenten grans gruixos, com succeeix en aquesta zona; encara que estan afectades per alguna fragmentació, en conjunt pot afirmar-se que l'aqüífer està bastant —però no totalment— protegit de la lixiviació des de la superfície d'agents contaminants que pogueren derivar-se d'activitats realitzades en la vall. 
  
Tanmateix, la zona de la Canal presenta una peculiaritat hidrogeològica que col.loca l'aqüífer subjacent en una situació de gran vulnerabilitat: si bé tota la superfície de la Canal descansa sobre la gruixuda capa de margues i argiles impermeables abans esmentada, aquesta protecció desapareix en la zona de desaigüe de la vall. 
  
En efecte, en el riu Molinar, en el tram que discorre pel barranc de la Batalla, las calcàries afloren a la superfície, sense la capa protectora de margues. En aquest tram, l'aqüífer manca de tota protecció, ja que el llit del riu corre directament sobre les calcàries que alberguen l'aqüífer, les quals formen una estructura altamenta fragmentada i permeable. 
  
Això significa que en èpoques de pluja, quan les aigües superficials d'escorrentia provinents de la vall de la Canal arriben al barranc de la Batalla, poden infiltrar-se directament fins l'aqüífer a través del llit del riu, aigües amunt dels pous del Molinar. Si aquestes aigües arrosseguen contaminants —d'origen agrari, residencial, industrial o de transport—, aquests poden contaminar l'aqüífer. 
  
Fins ara, les activitats més importantes que tenen lloc en la conca del Molinar, aigües amunt de la presa d'aigua per a Alcoi, són agrícoles i existeix una urbanització en la Canal (l'Estepar), amb menys de 100 vivendes. 
  
La resta de les zones de recàrrega d'aquest aqüífer semblen estar en general bastant ben protegides, bé per estar dins del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, bé per estar en cims i vessants amb pendents considerables —no aptes per al desenvolupament d'altres activitats— i amb cobertura vegetal. 
  
La vulnerabilitat de l'aqüífer en la Canal requereix que es delimite al més prompte possible el seu perímetre de protecció i que queden expressament restringides aquelles activitats potencialment més contaminants (polígons industrials, urbanitzacions, depòsits de combustible...). 
  
Pel que fa a les activitats agrícoles en la Canal (majoritàriament conreus de cereals en secà, amb oliveres i pomeres en menor mesura), és especialment recomanable l'aplicació de bones pràctiques agrícoles a fi d'evitar la possible contaminació de les aigües subterrànies a causa de l'arrossegament de productes fitosanitaris o adobs per les aigües d'escorrentia.
 
 
PRINCIPALS PUNTS D'INTERÉS HISTÒRIC I CULTURAL EN LA CANAL I EN LES SEUES IMMEDIACIONS
 
 
Conjunt de pintures prehistòriques de la Sarga (o del mas de la Cova) 
  
En l'extraordinari conjunt d'art rupestre de la façana oriental de la península Ibèrica, el jaciment de la Sarga és, sens dubte, el de major interés per la diversitat, qualitat, posició i estat de conservació dels motius pintats, que pertanyen a tres dels horitzons artístics registrats en la prehistòria valenciana (art macroesquemàtic, art llevantí i art esquemàtic), sobre els quals aquest jaciment ofereix una informació excepcional. Això converteix aquest jaciment en el més important de tots els jaciments d'art rupestre postpaleolítc de l'Espanya mediterrània. 
  
Es tracta d'un grup de tres abrics situats en la part alta de la capçalera del barranc de la Cova Foradada, al terme municipal d'Alcoi, en la proximitat del caseriu de la Sarga (Xixona). Hi podem trobar, pintades en roig, escenes de caça en estil naturalista o llevantí. Hi ha, a més, composicions esquemàtiques i macroesquemàtiques (figures humanes i motius geomètrics) afectades de vegades per la superposició de les pintures d'estil llevantí, que són posteriors. 
  
El 3 de desembre de 1998 la UNESCO va declarar l'art de l'arc mediterrani espanyol Patrimoni de la Humanitat, amb expressa menció a la Sarga. 
  
Conjunt fabril del Molinar 
  
El Molinar va constituir a partir de la industrialització un important nucli fabril -els orígens del qual es remunten a l'època musulmana-, basat en l'aprofitament de l'energia de l'aigua per a moure les maquinàries, amb els forts desnivells i amb la disposició dels edificis fabrils. Com a resultat d'aquest procés, el rierol originat pel naixement es troba flanquejat per antigues fàbriques, moltes d'elles abandonades actualment, tot i que en alguns casos representen magnífics exemples d'arqueologia industrial i autèntics testimonis del procés industrialitzador d'Alcoi. 
  
En el Primer Congrés d'Arqueologia Industrial del País Valencià, celebrat en 1991, va quedar constància de la importància de l'esmentat conjunt fabril, que va ser qualificat com a la zona del País Valencià amb més possibilitats per a l'establiment d'un parc historicoindustrial. Aquests parcs, que permeten la protecció conjunta del patrimoni arquitectònic i mobiliari, tenen a més una doble finalitat econòmica i educativa: són un excel.lent atractiu turístic cultural i educatiu de caràcter industrial. 
  
Poblat ibèric del Puig 
  
El Puig és un tossal situat al sud-est d'Alcoi, dins la partida de la Canal Baixa. Sobre la meseta que forma el cim del tossal es troba un poblat ibèric del segle IV a.C., sobreposat a un establiment anterior, de l'edat del Bronze. De les seues restes destaquen alguns trams de la muralla i una torre rectangular construïda amb carreus carejats. Les cases del poblat eren de planta rectangular i estaven fetes d'atovó o tapial sobre un basament i una cimentació de pedra. 
  
Caves o pous de neu 
  
Pou del Surdo: situat en la carena de la Carrasqueta, en el terme municipal de Xixona. Es tracta d'un pou de planta circular, en bones condicions de conservació, amb la coberta de falsa volta completa i rematada amb teula mora. En les seues proximitats hi ha murets de pedra seca, longitudinals a la serra, construïts a fi de retenir la neu acumulada pel vent. 
  
Pou del Rentornar: a pocs minuts del cim dels Plans, en terme de la Torre de les Maçanes. És una cava, de planta circular, molt ben conservada, amb coberta de falsa volta. 
  
Pou de la Carrasqueta: en l'explanada del port de la Carrasqueta. El seu perímetre és octogonal i la falsa volta està derruïda. 
  
Masos i altres construccions 
  
En la vall de la Canal podem trobar alguns masos, amb la tipologia característica de les nostres zones de muntanya. Podem trobar també, en la serra dels Plans, les ruïnes d'onze cases que van ser construïdes durant el fallit intent de colonització i ocupació d'aquesta serra, promoguda per l'Ajuntament d'Alcoi a començaments del segle XX. 
  
Encara s'hi poden trobar restes d'antigues carboneres i de forns de calç que, juntament amb els pous de neu, poden contribuir al coneixement de l'explotació tradicional dels recursos naturals de les nostres serres.
 
 
LA CAMPANYA DE DIVULGACIÓ I CONSCIENCIACIÓ
 
 
  • Elaboració d'un video, en format VHS i amb una durada aproximada de 15 minuts. Aquest vídeo, dirigit al públic en general, mostrarà els valors ambientals, culturals i paisatgístics de la vall de la Canal, incidint en la necessitat de la seua protecció.
  • Realització d'una exposició itinerant, composta de 12 plafons en color de 70X120 cm, on s'exposen de manera resumida, amb textos comprensibles per a la major part del públic i amb abundant material gràfic (plànols, fotografies, esquemes), els valors ambientals, culturals i paisatgístics de la Canal. Aquesta exposició s'oferirà als centres educatius i a les entitats socials d'Alcoi.
  • Realització de xarrades, amb suport de mitjans audiovisuals (vídeo, transparències i diapositives), dirigides a entitats socials de tot tipus i a centres educatius.
  • Elaboració d'un itinerari didàctic que, amb eixida des d'Alcoi, travesse la vall de la Canal enllaçant amb els principals punts d'interés pròxims (conjunt del Molinar, poblat ibèric del Puig, serra dels Plans, pintures rupestres de la Sarga, pous de neu, masos...). Aquest itinerari seguirà en part vies pecuàries i un tram de la via verda Alcoi-Alacant, i disposarà d'una variant apta per a bicicletes. Per a la definició final d'aquest itinerari es preveu comptar amb l'opinió i col.laboració dels centres excursionistes d'Alcoi i de Xixona, a fi de poder integrar-lo en un futur en la xarxa de senders locals.
  • Realització d'excursions guiades seguint l'itinerari didàctic abans esmentat.
  • Edició d'una guia de l'itinerari abans esmentat.
  • Realització d'una jornada informativa sobre agricultura ecològica, dirigida principalment als agricultors de la vall de la Canal.
 
 [La Carrasca-Ecologistes en Acció]  [Ecologistes en Acció del País Valencià]  [Confederació estatal d'Ecologistes en Acció]
 
 
 
 
 
 
La Canal: 
un món per descobrir
La Canal és una vall que es troba al sud del terme d'Alcoi i que s'estén també pels termes d’Ibi i de Xixona. La delimiten, principalment, la serra dels Plans i  la solana del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. A pesar de no ser massa coneguda per la població, la Canal és un dels llocs més interessants del terme, tant des del punt de vista històric com també mediambiental, hídric i paisatgístic.
 
Per la seua situació estratègica, la Canal forma un corredor biològic i ecològic de primer ordre, imprescindible per a connectar les serres de Mariola-Font Roja amb les dels Plans-Rentonar i fins i tot amb Aitana i Serrella.
 
Però, sobretot, la Canal és la principal zona de recàrrega de l'aqüífer Barrancons-Carrasqueta (o aqüífer del Molinar), insubstituïble per al subministrament d'aigua potable a Alcoi. Aquest aqüífer presenta un punt altament vulnerable a la contaminació, el barranc de la Batalla, que és precisament el lloc per on desaigua la vall de la Canal. Cal, per tant, impedir que en la Canal es duguen a terme activitats (polígons industrials, urbanitzacions, camps de golf...) que comporten un inacceptable perill de contaminació.
 
Entre tots i totes hem d’impedir qualsevol projecte que amenace la qualitat de la nostra aigua i, per tant, la nostra salut i la nostra supervivència com a poble.
 
Protegir la Canal és assegurar el nostre futur.
Dimecres 21 de maig, 20:30 h
Xarrada sobre el polígon de la Canal amb la presència d'Antonio Estevan, tècnic coordinador de l'estudi sobre localització industrial a Alcoi, i Jordi Silvestre, president de l'associació "Salvem l'Aqüífer del Molinar".
Divendres 13 de juny, 20:30 h
Presentació del vídeo "La Canal: un món per descobrir" i de l'itinerari didàctic sobre la vall de la Canal, realitzats per La Carrasca-Ecologistes en Acció.
Dissabte 14 de juny, 9:00 h
Excursió guiada per la Canal, seguint l'itinerari didàctic realitzat per La Carrasca-Ecologistes en Acció. Eixida a les 9 del matí des de l'entrada del poliesportiu Francisco Laporta. Es preveu tornar a dinar a casa. Cal dur bon calçat (botes de muntanya o esportives), aigua, gorra, llanterna, prismàtics (si en teniu) i esmorzar.
Del 4 al 31 de juliol
Exposició "La Canal: un món per descobrir", que mostra els principals valors naturals i culturals de la vall de la Canal i dels seus voltants i explica la necessitat de fer front als projectes que amenacen aquest espai. 
  
Horari de visita: de dimarts a dissabte de 17 a 22 h.  
  
Els actes tindran lloc al
Casal Jaume I - Centre Ovidi Montllor d'Alcoi
(C/Vistabella, 8 - Alcoi).
 
 
ORGANITZEN:
Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció 
El Camí, s/n (Glorieta) - Apartat 252 
03800 Alcoi 
Tel: 96 554 34 35 
Correu-e: carrasca@xarxaneta.org 
http://www.xarxaneta.org/carrasca
Casal Jaume I-Centre Ovidi Montllor 
de l'Alcoià i el Comtat 
C/Vistabella, 8  
03802 Alcoi  
Tel./fax: 96 552 01 48  
Correu-e: alcoi@acpv.net  
http://www.acpv.net/alcoi
CAMPANYA DE DIVULGACIÓ DELS VALORS DE LA 
VALL DE LA CANAL 
I DE SENSIBILITZACIÓ 
DIRIGIDA A LA SEUA 
CONSERVACIÓ
Premi de 
Medi Ambient 
Margalló 2001 
  
Fundació 
Centre Excursionista 
de València
 
  [La Carrasca-Ecologistes en Acció]  [Ecologistes en Acció del País Valencià]  [Confederació estatal d'Ecologistes en Acció]
 
 
EXPOSICIÓ   
 La 
 Canal: 
  un món 
  per descobrir 
 
  
Alcoi, del 4 al 16 de novembre de 2003, 
al Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi
La Canal és una vall que es troba al sud del terme d'Alcoi i que s'estén també pels termes d’Ibi i de Xixona. La delimiten, principalment, la serra dels Plans i  la solana del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. A pesar de no ser massa coneguda per la població, la Canal és un dels llocs més interessants del terme, tant des del punt de vista històric com també mediambiental, hídric i paisatgístic. 
 Per la seua situació estratègica, la Canal forma un corredor biològic i ecològic de primer ordre, imprescindible per a connectar les serres de Mariola-Font Roja amb les dels Plans-Rentonar i fins i tot amb Aitana i Serrella. Però, sobretot, la Canal és la principal zona de recàrrega de l'aqüífer Barrancons-Carrasqueta (o aqüífer del Molinar), insubstituïble per al subministrament d'aigua potable a Alcoi. Aquest aqüífer presenta un punt altament vulnerable a la contaminació, el barranc de la Batalla, que és precisament el lloc per on desaigua la vall de la Canal. Cal, per tant, impedir que en la Canal es duguen a terme activitats (polígons industrials, urbanitzacions, camps de golf...) que comporten un inacceptable perill de contaminació. Entre tots i totes hem d’impedir qualsevol projecte que amenace la qualitat de la nostra aigua i, per tant, la nostra salut i la nostra supervivència com a poble. Protegir la Canal és assegurar el nostre futur.
L'exposició "La Canal: un món per descobrir", realitzada per La Carrasca-Ecologistes en Acció, mostra els principals valors naturals i culturals de la vall de la Canal i dels seus voltants i explica la necessitat de fer front als projectes que amenacen aquest espai. 
  
 Horari de visita: 
 de 19:30 a 21:30 h.  
   
ORGANITZEN:
 
Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció 
El Camí, s/n (Glorieta) - Apartat 252 
03800 Alcoi 
Tel.: 96 554 34 35 
Correu-e: carrasca@xarxaneta.org 
http://www.xarxaneta.org/carrasca
 
 
Club d'Amics de la UNESCO 
Av. l'Alameda, 15 
03803 Alcoi
Tel.: 96 633 32 93
 
 
CAMPANYA DE DIVULGACIÓ DELS VALORS DE LA 
VALL DE LA CANAL 
I DE SENSIBILITZACIÓ 
DIRIGIDA A LA SEUA 
CONSERVACIÓ
Premi de 
Medi Ambient 
Margalló 2001 
  
Fundació 
Centre Excursionista 
de València
 
 
  [La Carrasca-Ecologistes en Acció]  [Ecologistes en Acció del País Valencià]  [Confederació estatal d'Ecologistes en Acció]